Monòleg (feminista)

Bé, aquest monòleg pot ferir els sentiments d'alguns lectors (bàsicament) i d'alguna que d'altre lectora (vaja que crec que va ser que no); però és que avui m'he aixecat amb el peu esquerre, tinc 2 exàmens, que sé no els aprovaré pas, i per acabar-ho de adobar tinc la regla. Parlant de la regla, i per veure del to que anirà el monòleg.... Una frase que m'encanta (irònicament per si no es nota) és la de: "Tia que et passa? Tens la regla o què?
Que hem de tenir la regla sempre que estem enfadades? No podeu pensar que potser l'heu cagat en quelcom? O que simplement no tenim un bon dia?
A la meva classe hi ha un d'aquest que et fan la pregunta; el típic i tòpic exemple del xulo piscines, que van de llestos, que diuen que són l'òstia; però desprès, te'n assabentes que, els li han de posar el condó de pin-y-pon o si tens sort; el que la Barbie li posa al Ken. "Dime de lo que presumes y te dire de lo que careces", no, es sol dir en aquests casos? Presumeixes de tenir "un gran cos musculat", osia, de ser un Naxo Vidal i en canvi tens una coseta que te l'has d'agafar amb pinces. Sí, sí us ho juro, és un pack "graaaans homes" = "pixes petitones". ( Perdó pixes petitones no, membres virils de dimensions petites).
Compri el pack (que està d'oferta Maria!): Home: encefalograma pla "maxo iberico" que el "poder" (masculinitat) se li veu representat per les parts intimes deixant de banda el cervell i els sentiments.... bla bla bla.
Sincerament m'agrada això d'utilitzar la meva part masculina per aguditzar el meu sarcasme feminista.

P.S.: Això només és una exageració i un monòleg per a riure'ns una estoneta, si us plau no em mateu gent ;)