Una estrofa

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Solca la teva carn
un raig blanc de bogeria,
instant i ombra
i gemec
i escorça.

Solquen les meves mans
la teva pell en rosa,
els meus dits se t'enfonsen
i un crit
t'enjoia.

Solques el meu mirar
amb la llengua carnosa,
la teva boca em declama
més que un vers,
una estrofa.

Comentaris

  • remous [Ofensiu]
    ANEROL | 26-06-2007 | Valoració: 10

    quelcom dins meu

  • angie | 01-06-2007

    Una estrofa, de tu a mi, una altra, de mi a tu, i després els "versos" d'un i altre comparteixen tot el que són, per acabar en una estrofa...
    Encantador i contundent.

    petons

    angie

  • Solcant el plaer...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 04-03-2007 | Valoració: 10

    i paladejant-lo! Magnífica estrofa tridimensional, la que ens brindes en aquest poema. Magnífica com totes, és clar, perquè ara... què puc "criticar-te", ja? ;-)

    Síl·labes ben quadrades i estructura ben enfocada: primera estrofa, ella. Segona estrofa, tu. Tercera estrofa, els dos. Molt ben enfocat, ho reitero!

    En tens ja una bona col·lecció de poemes per al llibre de relats, i quelcom em diu que n'hi haurà més, de poemes. Et desitjo molta moltíssima sort i a veure si me'n firmes algun, quan surti el llibre!

    Salut, mestre relataire!!!

    V.

    PD: I no sempre facis cas dels meus consells, que tot sovint desbarro una mica, jejeje!

  • una estrofa, però quina............[Ofensiu]
    Gritella | 02-03-2007 | Valoració: 10

    Paraules poques però precises, inciten una situació de desig tendre i un record colpidor.

    Ja voldrien la gent poder tenir cada dia al seu costat la persona més estimada per poder em les notres fràgils mans escolpir versos com aquests


    Un petonàs

Valoració mitja: 10