Una altre tarda de calçotada i billar

Un relat de: Júlia Vic
Escena 1
Una casa d'aperos en un camp inclinat i ferèstec partit en dos per una carretera de muntanya plena de revolts. Tres homes i tres dones. Tarda grisa com que vòl ploure. De fet, ha plogut i les males herbes estàn mullades. Se senten els brams de dos paons que piquen el terra a la volra de la casa.
La dona jove duu un paquet embolicat amb una tovallola i l'agafa com si fos un nadó. Els dos homes joves duen eines de cavar i es posen a fer un sot al costat de la casa abandonada en un lloc on en un altre temps s'imaginen roses. L'home més jove plora. És el que cava més fondo i més fort. Es nota que és picapedrer. Quan acaben de picar el forat, l'home jove agafa el paquet que guardava la dona jove i el baixa al fortat mentre es desfà en plors i petoneja la tovallola. Quan acaba el sepeli tot el grup es retira i torna als cotxes. La dona jove es conté es sanglotar però l'home jove plora desconsoladament. Feia més de tres anys que el grup no es reunia. Quan l'amo del ca -l'home jove- va deixar la seva dona per una altre dona del grup que no ha vingut avui. Tots han abraçat al traïdor i s'ha sentit sincerament reconfortat. Ha posat unes flors silvestres acabades d'arrencar en un pot de iogurt de vidre que ha trobat mig enterrat i ha agafat el seu cotxe i ha marxat.

Escena 2
El grup acompanya la dona jove a un bar estiuenc amb billar per distreure-la. No ha sopat ni ha dinat. La tarda s'està aguantant sense ploure. En entrar al bar es nota escalfor de llar de foc tot i que no se'n veu cap i està sonant música country. La dona riu i poc a poc entra en calor amb la companyia dels seus amics.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Júlia Vic

Júlia Vic

26 Relats

60 Comentaris

24270 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Nascuda el 1963 a Barcelona
Tinc estudis sanitaris i humanístics. A destacar que he fet més de vint mudances i he viscut en dos continents diferents.
He escrit des de sempre i he tingut la sort de publicar alguna coseta. I m'agradaria seguir insistint-hi. Els meus amics diuen que transmeto molt sentiment, pero no deixen de ser els meus amics. Tinc poc temps per escriure, potser hauré d'esperar a la jubilació o al menys a que la canalla sigui gran. Em sento molt agraïda a la vida i molt vinculada al gènere humà.
Ara visc a Mallorca, he passat un temps desconnectada de la literatura, però torn a llegir molt i, de fet, no he deixat d'escriure en aquest temps. Aniré penjant alguna cosa de tant en tant.