Cercador
els amants
Un relat de: Júlia Vic- Compartir:
De què em serveix estimar
si tinc el cos encadenat?
De què em serveix sommiar
si tinc l'esperança hipotecada?
De què em serveix desitjar-te
quan no t'ho puc cridar?
De què em serveix regalar-te un raig de lluna
si no el pots ensenyar?
Tinc tot el cor apedaçat
Diga'm, diga'm ja d'un cop
de què em serveix estimar-te
si el nostre temps
està farcit
de les teves absències.
Júlia Vic
3 d'octubre de 2004-10-04Cel.la de l'Hospital de Sant Bernabé (Berga)
Comentaris
-
agraïment a aiguasalada[Ofensiu]Júlia Vic | 20-04-2007
el teu comentari m'ha deixat ... desconcertada, sembla una sageta directa al meu cor. Gracies, però.
Gracies a tots els comentaris, no en desmereixo cap, son petites perles que atresoro al voraviu del meu cor... Gràcies! -
Estimar serveix...[Ofensiu]aiguasalada | 19-04-2007 | Valoració: 10
per viure la realitat de cada dia.
Somiar serveix per arribar a demà.
Desitjar-te serveix per tenir un objectiu i poder esperar un futur.
Regalar-te un raig de llum serveix per obrir els ulls d'una altra manera.
Estimar-te serveix per somiar, per desitjar-te, per il·luminar les teves absències... per seguir vivint.
Una abraçada primaveral de la meva
aiguasalada
-
Hola,[Ofensiu]Libertas | 18-04-2007 | Valoració: 9
Jo m'inclino més, potser, cap a una altra visió més optimista: tot té una utilitat, un servei,...res no es fa envà.
De totes maneres, t'entenc.
Libertas -
Tens raó[Ofensiu]terra_nua | 17-04-2007 | Valoració: 9
A vegades estimar sembla que no serveix per a res però resulta inevitable.
Valoració mitja: 9.25
l´Autor
27 Relats
63 Comentaris
33141 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Nascuda el 1963 a BarcelonaTinc estudis sanitaris i humanístics. A destacar que he fet més de vint mudances i he viscut en dos continents diferents.
He escrit des de sempre i he tingut la sort de publicar alguna coseta. I m'agradaria seguir insistint-hi. Els meus amics diuen que transmeto molt sentiment, pero no deixen de ser els meus amics. Tinc poc temps per escriure, potser hauré d'esperar a la jubilació o al menys a que la canalla sigui gran. Em sento molt agraïda a la vida i molt vinculada al gènere humà.
Ara visc a Mallorca, he passat un temps desconnectada de la literatura, però torn a llegir molt i, de fet, no he deixat d'escriure en aquest temps. Aniré penjant alguna cosa de tant en tant.