Imperatius del creixement

(Diari i es veu que enviat al Pau Bel. Ai Déu meu!)

Barcelona, a 31 de gener de 1993


Em trobo a la meitat del meu 31è any de vida.

Fa dos o tres anys que s'estàn produïnt certs canvis en la meva personalitat, talment, una renovació. Està a punt de tancar-se un cicle vital, així ho sento, un cicle, com el dibuix que fa una baldufa al terra, rodó, rodó. Un cercle que es va convertint en el·lipse, que volta i volta, cada cop més ràpid i cada cop més lluny. Fins que s'acaba la força que li va donar impuls i acaba caïent al terra. Sento que la meva baldufa està a punt de caure. Em sento a punt d'entrar en la maduresa. Veig totes aquelles coses que vaig deixant enrere. Tal punt com el capoll que esclata per donar pas a un ésser nou i diferent a l'anterior.
Al maig els trenta, i què poc que hi queda de la meva personalitat adolescent!
Sento, però que m'hi retrobo amb antics valors de la infantesa, recuperats de la memòria. Tenen una puresa inmaculada i van escolant-se en la meva personalitat nova i definitiva.
Puc distingir perfectament tots els valors que ja no em serveixen. Mai he estat una al·lota massa confiada i poc reflexiva, però a hores d'ara ja no haig de pensar en ser-ho; simplement ho sóc. Ja no em sento lligada al pensament dels altres. Penso i faig segons els meus propis criteris. El temps de fixar-me en models conductuals ja ha passat. Sóc com sóc i prou. A ningú li importa res. Ja no necessito veuetes interiors que vagin a la recerca de consell en consciències alienes. Ningú té que dir-me el què tinc o haig de fer. Què ningú pretengui aconsellar-m'hi! M'hi sento més autosuficient que mai. Totes les filatures que em lligàven al passat han estat acuradament tallades i rematades…

Totes excepte una, malgrat tot.

Es clava al meu cor, inmobilitzant-lo i fent-lo presa dels seus somnis. Quan ja crec que és una història del passat, em remou per dins i jo, que mai recordo els meus somnis, el veig clarament en la meva nit: veig el seu cos torbador. Fa quinze anys que em destorba el mateix somni lacerant. Són les imatges d'una seducció. El trobo, l'hi parlo, ens hi apropem per fer-nos un petó i… merda! Tot just quan els nostres llavis estàn a punt de tocar-se… allò fa que em desperti. I sempre és així. Quan crec que ja l'hi he oblidat per sempre, torno a somniar amb ell. I quan no, és el destí que fa que ens fem els trobadissos en alguna cruïlla de Barcelona, i llavors el meu cor físic passa de mi, parla amb la seva pròpia llengua, sense comptar amb mi per a res. S'accel·lera, córre, sento que es fa fort i musclat. No hi cap dins la brusa i vol marxar sense mi. Desprès de molt discutir amb ell consegueixo que es quedi dins meu, tot i renegant de la meva covardia.

Quant temps necessitaré per a reaccionar i així deixar volar el meu cor cap el seu? El més probable és què el destí no ens torni a aplegar mai més i fóra la nostra darrera oportunitat. Però per què ell resta inmóvil? Es què el seu cor no es conmou amb el meu esguard espurnegós per la trobada? Es que la seva fada no li fa somiar amb mi? O, tal vegada és… que no somia en absolut?
Pot ser quan trobi les respostes a aquestes preguntes deixaré de despertar-m'hi i es trencarà el malefici que em té presonera dins d'aquest somni i, per fí, aquests amants es faràn el petó en aquest somni tèrbol i es desfaran en la passió i s'apavaigarà l'anhel per sempre mai més.

I jo podria crèixer, sortir de l'adolescència i entrar, així, sense càrregues ni destorbs en la maduresa. I la baldufa deixaria de voltar de forma indefinida.


Uns mesos desprès i a punt d'acabar l'any, a milers de quilòmetres de Barcelona vaig escriure aquest poema, en anglès,

Spinning top
stills persistent its dance.
Spins and spins
in the middle of the ritual...

Wearing
feather of thousand colours.

Waiting
sun shines
and hides with its splendour
the influence a hostile moon,

And could it,
finally, awake
of ancient dream

30-nov-93
Tsuen Wan (Ancient British Colony, named Hong Kong)


I, finalment, es va trencar el malefici i no vaig tornar a tenir aquest somni, és més, un altre cop he somiat amb Ell, però aquest cop vam fer l'amor. Mai més ens hem tornat a trobat.