Diari d'una mestresa perversa

Un relat de: Júlia Vic
16 de desembre de 2005

Estic fent un menú que em sembla afrodisíac: verduretes a la
brasa amb allets en grans. No només ho faig perquè avui tinc
una cita, sinó perquè m’he passat tota la setmana amb un tap
al ventre i necessito buidar-lo abans de què arribi la nit. No
em vull ni imaginar que passaria si el meu recte s’encapritxa
de desemboçar-se aquesta nit enmig del sarau sexual!
A vegades em segueixo preguntant perquè trobo delit en dur
una doble vida. Abans em conformava amb tenir fantasies
sexuals, però amb Internet és fantàstic. Es realment
meravellós disposar d’una eina que te el poder de posar en
contacte desconeguts de forma discreta, que no deixa
petjades ni senyals. Poder tenir sexe amb desconeguts, sense
sexuals, però amb Internet és fantàstic. Es realment
meravellós disposar d’una eina que te el poder de posar en
contacte desconeguts de forma discreta, que no deixa
petjades ni senyals. Poder tenir sexe amb desconeguts, sense
haver de donar explicacions, sense por, pel morro. Es
increïble.
L’home d’aquesta nit m’agrada. De fet, m’agrada molt. Tant
que m’he passat la setmana amb mal de panxa, amb cargolins
i fins i tot el tap que he comentat abans. He hagut de passar
les nits amb Stilnox per poder dormir una mica. Deia que
l’home d’aquesta nit m’agrada molt. Després de mesos
buscant un substitut per en Just, sembla que hi ha algú que
em torna a posar les piles. De fet, ho descobriré aquesta nit. I
no és fàcil. Amb el Just vaig descobrir el sexe amb amor. Ja
és trist fer-ho a la quarantena, però més trist és no fer-ho mai,
trobo. Teníem una manera de fer sexe! El primer és que mai
em vaig cansar d’ell, i això ja es dir molt d’un home. No
només quedàvem per fer sexe, anàvem a passejar vora el mar
del Masnou o pels camins de Tavertet, a escoltar concerts de
rock al Razzmataz, a espectacles de gent pirada com el Jim
Rose Circus, però no marxava mai sense una mamada al
només quedàvem per fer sexe, anàvem a passejar vora el mar
del Masnou o pels camins de Tavertet, a escoltar concerts de
rock al Razzmataz, a espectacles de gent pirada com el Jim
Rose Circus, però no marxava mai sense una mamada al
menys. Em tenia les hormones capgirades de lloc. Per ell ho
hagués deixat tot. Amb el Just ens teníem entre mans, o entre
cuixes per ser més precisos, uns orgasmes que havíem arribat
a anomenar galàctics. Venien sense buscar-los. A lo millor era
el primer de la cita, però també podia ser el segon, el tercer o
el quart. Sí, és cert, és que teníem cites plenes d’orgasmes. Es
que no ens deslligàvem, tan punt ens enganxàvem de les
llengües, anàvem encadenant abraçades, petons, nusos,
gemecs i així ens passàvem les hores, fins a les quatre o les
cinc de la tarda, anàvem a polvo per hora. A vegades, bé,
sempre, paràvem una estona per connectar els mòbils i
atendre el món. Ja se sap cóm és el món dels comercials,
sempre amb el mòbil a munt i a vall. A mi, aquells orgasmes
em comportaven una unió tan mística, que pensava que el
tantra devia de ser allò, o si més no quelcom semblant al que
sentia Santa Teresa de Les Nafres, sigui dalt del Cel.
Amb el Just havia aprés a gaudir de la capacitat de ser
em comportaven una unió tan mística, que pensava que el
tantra devia de ser allò, o si més no quelcom semblant al que
sentia Santa Teresa de Les Nafres, sigui dalt del Cel.
Amb el Just havia aprés a gaudir de la capacitat de ser
invisible. No vull dir que disposéssim d’una capa màgica que
ens fes invisibles, sinó que gaudíem de la nostra companyia
sense amagar-nos i passejàvem, menjàvem o sentíem música
enmig del món, un món que desapareixia i ens deixava sols
enmig de la galàxia. O sinó cóm passejar vora el mar a
Calella de Palafrugell i fer-nos un petó dolç i llarguíssim sota
un fanal al Port-Bó i no assabentar-se ningú? Bé, era tan fàcil
com fer una escapada entre setmana al mes d’octubre.
Llavors la felicitat era llogar una casa rural a Girona, fer un
passeig al solet del migdia per les muralles, fer un mos al Far
de Sant Sebastià, sopar en una Calella deserta i portar al Just
de tornada a la casa rural fent quilòmetres i quilòmetres en el
cotxe, gaudint de fer de xofer mentre ell jeia al costat amb els
ulls tancats sentint “all the right reasons” de Jayhawks en el
compacte.
(seguirà...)

Comentaris

  • Records [Ofensiu]
    DeepSoul | 11-05-2020 | Valoració: 8

    Un Bon recorregut pels records, estiumula la imaginació i varies coses més, com som els vigatans XD

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Júlia Vic

Júlia Vic

27 Relats

63 Comentaris

28756 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Nascuda el 1963 a Barcelona
Tinc estudis sanitaris i humanístics. A destacar que he fet més de vint mudances i he viscut en dos continents diferents.
He escrit des de sempre i he tingut la sort de publicar alguna coseta. I m'agradaria seguir insistint-hi. Els meus amics diuen que transmeto molt sentiment, pero no deixen de ser els meus amics. Tinc poc temps per escriure, potser hauré d'esperar a la jubilació o al menys a que la canalla sigui gran. Em sento molt agraïda a la vida i molt vinculada al gènere humà.
Ara visc a Mallorca, he passat un temps desconnectada de la literatura, però torn a llegir molt i, de fet, no he deixat d'escriure en aquest temps. Aniré penjant alguna cosa de tant en tant.