del punt de vista femení i m'ha agradat molt llegir com es va despertant una trempera amb un torbament inesperat i subtil. M'ha agradat molt aquest
erotisme. Va haber un final feliç?

l'he llegit com si fos el primer cop, després he vist que ja l'havia comentat. M'ha arribat al cor, despres d'un parell d'anys de creure'm que no valia per a res (parlo com a lletraferida, fonamentalment), em meravello de veure que soc capaç d'emocionar-me amb unes paraules sentides com aquestes. Veig que tu també has estat desconnectat un parell d'anys d'aquesta web, cel.lebro trobar-t'hi. Intentaré estar més activa. Et vaig seguint en els teus quefers amb el museu de l'esperant. I en soc feliç de poder-te seguir a distància.
Una abraçada,

avui, que se m'ha trencat el cor, perquè he vist les meves contradiccions a flor de pell, no saps el bé que m'ha fet llegir les teves estrofes del drac. Tan de bó fos valenta per una vegada!
Gràcies de tot cor, de cor de dona a cor de dona. Júlia

soc la Julia, a més d'escriure aqui, ajudo als nens a nèixer i intento desbloquejar les matrius patriarcals de les mares del segle XXI. He devorat tot el que ha publicat la Casilda i amb el teu petit poema, expresses clar i concís els mil.lenis de represió patriarcal que gent com la Casilda i d'altres dones venen denunciant de fa temps. Ha estat una sorpresa trobar-te, t'asseguro que et seguiré llegint.
Una abraçada tendre.

i que no se si et va arribar finalment.
Soc la Julia de les memories d'una mestresa perversa.

Per a l'Eulalia
Júlia Vic | 21-04-07 | Valoració: No valorat


Abans de res gracies per comentar el text. En segon lloc, el diari del Fanalet és clos. Tot plegat li va trencar el cor, i les neurones treien fum al capdavall. El Fanalet, tal com diu el relat va crèixer i ho va superar. Que el seu fill li omplis o no era el de menys; hi havia un forat al seu cor des del temps de l'adolescència ple de mancances i dubtes. Va anar arrossegant el dolor anys i panys i no el va acabar de superar fins ficar-se al ben fons del pou emocional dels contactes. No ha acabat d'arreglar el seu petit món, però te un problema menys del què amoïnar-s'hi. Es gran, ha crescut i les arrels li sostenen prou bé. Gràcies Eulàlia un cop més.

com comences les estrofes amb l'ista i com les hi dones la volta amb un canvi de sentit i de rima amb els ismes.
T'ha quedat un joc divertit, com el rap ja comentat, i el que sembla un experiment lingüístic te un gran rerafons amagat.
Una abraçada,
Júlia

per donart-te el meu mail.
m'has afalagat molt, mai hagues pensat aixo del teatre, de fet, els dialegs sempre se m'han atravessat, per aixo tinc curiositat de seguir enreonant amb tu. moltes gràcies pel comentari.
Julia Vic

cristinabonhomme@hotmail.com

digam algo aviat

te ritme, força, es madur en la forma i en el fons i els conceptes tambe demostren maduresa. m'ha agradat molt. I fes cas del comentari de Unaquimera. Val un imperi. Petonets.

si no que desvetlla, i ens acostoma a deixar nus en mig de la nit, amb les nostres pors més arrelades i animals. Al menys teníes el solet que impregnava l'habitació i et deia que aquell buit era un buit real i que la noia havia estat de debó en el teu llit i que els teus records de la nit prèvia eren ben reals. En el fons la companyia de la llum solar sempre escalfa, d'una manera o d'una altre. M'ha agradat molt la imatge del despertador. El despertador sols ens desperta de la no-consciencia en el mon de la nit i el descans. La realitat, en canvi, ens desperta al mon de la consciencia.
(by the way, enviam un missatge al meu mail, que et vull tornar a agregar...)
(seré la primera relataire en donar-te alguna valoració)
A la nit seguiré llegint-te.
Una gran abraçada
Júlia

televisió amb programes on es maltractin infants. Em passaria el dia plorant. El teu escrit és conmovedor i alhora no fereix sensibilitats. les imatges son boniques, les justes, ben dosificades. M'ha agradat molt.
Julia Vic

Hola Joan, sóc la Julia Vic. Ens vam coneixer l'altre dia a Sant Hipolit. Venies de Blanes i no saps cóm t'ho vaig agraïr! Ara tenia la ocasió de tornar-te la visita en la presentació de demà i en canvi no hi seré. Però m'ha fet molta alegria saber que la invitació de l'Ateneu, que al rebre-la no tenia la pajolera idea de qui venia, al final m'he assabentat que es del teu llibre. Et felicito! MOLT! Em fa molta il.lusió, perquè et se feliç i content (i fins i tot una mica nerviós)
En quant a aquest relat, aviat em sentiré com el Joan, peix fora de la peixera mirant-se els alevins des de fora, així que ens podríem anar de copes plegats. En referència a aixo de la edat, es curiós. Diumenge a Sant Hipòlit, vaig imaginar els meus companys de taula amb deu anys menys cadascú i ha estat una sorpresa en veure que ja no són tan joves ( o soc jo que em vaig fent iaia.... jajajaja)
Un petó i una abraçada i sort demà (amb els nervis)
Cris

Va ser un plaer triar el teu poema a Sant Hipòlit. Vaig llegir el meu que era molt soso (El Vers) i em vaig quedar amb les ganes de llegir-ne un de més erotic. I em va agradar molt. El públic era gran, la majoria, i els autors (excepte jo) molt joves i vaig buscar un poema que se'n surtís del cos a cos, un a un. I el teu em va agradar molt. Encara que es evident, donat el temps que fa que et sé, que ho haguessis llegit tu mateixa. Tinc moltes ganes de saludar-te en persona.
Pel que fa al teu comentari avui al meu escrit rabiós: li tenia moltes ganes al crit de rebuig i de revolta per totes les nits absurdes que hi vaig passar tenint cura dels avis. Els pobres, sovint són desvalguts i inocents, pero n'hi ha d'altres que es podrien tallar les mans i la llengua directament. Ha estat una mena d'"homenatge" a les auxiliars i infermeres que es desviuen en el cos a cos amb la humanitat...
I tampoc pensava que despertaria tantes reaccions, es ben cert que t'acabes acostomant a tot i fa falta de tant en tant quelcom així que et faci reaccionar (parlo per mi).
Una abraçada molt forta i molt tendre alhora.
Júlia/Cris

aquest comentari es pel poema de les drogues. es adult, ferm, critic, realista, gens ensucrat i alhora tendre fins l'infinit. el trobo meravellós i no m'extranya que l'hagin premiat. jo el llegia amb música de fons, com la música dels discos de la marató de TV3, que tenen lletra de malaltíes. de debó, l'he trobat fantàstic i ple d'humanitat.

m'ha agradat moltíssim, es molt musical i molt encertat.

si algun dia de la setmana mereix un poema, potser, sense cap genere de dubtes, es el divendres. dia màgic. encara que no tinguis cap pla especial surts de la feina amb el rostre il.luminat i et mengaries el mon. m'ha agradat la idea en sí i les imatges que et proporciona aquesta al.lucinació mental. trobo a faltar, pero, una mica de musicalitat al final dels versos, sens dubte, t'he llegit de més lluminoses.