un conte per pensar

ben tonto aquest... jejjeje!!! de vegades fem aquestes coses tan inutils... però no ens n'adonem!!!!
wenu... molts petons... bye bye!!!!
AnNna (PiStU)

llegit el d'en Bucay i he llegit el teu. M'agrada més el d'en Bucay, tot i que són mooolt semblants, perquè en llegir el teu, veia el seu escrit en aquell paper d'aquell llibre que un dia vaig trobar tornant de Mallorca, a l'aeroport i que ara té un amic meu a casa seva i que no sé si mai li'l demanaré...

Està bé, però saps que no és el millor, ets capaç de mooolt més!

Thalassa

P.S.: espero que no et sàpiga greu que no m'hagi agradat tant com els altres..

metafòricament, una, dues i moltes més vagades amb la mateixa pedra o se n'anirem de cap pel mateix forat fins que hi hagi algú que, amb tota la saviesa natural del món (seny o sentit comú) ens dirà: "passa per un altre lloc".

Ho has explicat amb claredat, senzillesa i poesia . Què més vols, Capdelín?

Com el protagonista de la història casi caic del riure.

T'has parat a contar els cops que cau?
Alemnys uns 6 cops!

És que es nota que això només ho pot fer l'home, ser tan tossut i passar per la borera que tanta mala sort li porta.

Segueix escribint fins que la pàgina de RC es col·lapsi del riure.

bonas Capdelín!
m'ha agradat molt! estava aquí rient i dic, va que li comento! doncs tens tota la raó en el relat... encara que això potser està posat en el cas hipotètic de què... ara si compliques l'història i poses què surt a una rotonda (i qui no surt a una rotonda quan surt de casa eh? xD) doncs l'altre vorera... no hi seria, no? compliquem massa les coses... tenim tendencia a fer això... i no sempre hem de fer cas dels que ens diguin els altres (canvia de vorera...i si tu tenies unes idees que t'impulsaven a passar per aquella?jejeje deixe-m'ho córrer... m'ha agradat molt!

A més de fer-te un tip de riure, és un conte filosòfic... de "Cuentos para pensar", potser???

És curiós com la persona no és més intel·ligent: sempre s'equivoca amb el mateix, i per molt que intenta fer-ho bé, sempre acaba caient al forat, fins que algú li diu que ho faci diferent, senzillament que canviï de vorera. No és tan dificil, oi? Doncs, com és que no ho havia pensat abans. Je, je, je.

M'encanta. Segueix escrivint!!!!

Un petó i una abraçada d'amiga,

Anna.

Molt bona! jejeje cua l'he llegida seguidament m'he ficat a riure! felicitats!

Jajajaja , es molt bó el teu relat.
Potser val la pena, pasar per l'altre vorera.
Una abraçada.