Cercador

Llista categories

ulls clucs

Un relat de: mar - montse assens

*
Tanco els ulls
i m'abandono en la besada.

Focs d'artifici que escanyen
dubtes intransigents;
passeig de mans agafades,
pessigolles al cor...
dit petit que baixa per l'esquena,
fit a fit
i s'endu els colors de la mar,
al llit.
Les ones em dirien: pren-lo!
- és fàcil deixar-se anar
i prendre l'amor infinit-
Mes jo no vull,
perquè una llàgrima m'espera
més enllà d'aquest delit.

Asseguts davant la mar
engolint-nos l'aire fresc
s'encaterina l'aurora
per envoltar el meu destí:
escarxa d'estels
llaurada dolça,
i de matinada...
per quan tu has de venir.

Comentaris

Afegir comentari

* passeig de mans agafades *[Ofensiu]
kispar fidu | 30-08-2006
ulls clucs per a assaborir-ne el gust d'aquella besada... per a retenir la dolçor d'aquells llavis humits, aturar el temps en el record, perquè...

Les ones em dirien: pren-lo!
- és fàcil deixar-se anar
i prendre l'amor infinit-
Mes jo no vull,
perquè una llàgrima m'espera
més enllà d'aquest delit.

m'espera per dir-me que te'n vas potser,
o que potser no tornaràs i es desfarà el record que en imatge es convertí deixant-me buida de sentiment...

ostres! la mar sense encadenar! això no pot pas ser! Et passo la cadena!

que vagi bé!
ens veiem per aquí, entre lletres!
Gemm@

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
ehem[Ofensiu]
El follet de la son | 31-07-2006
Perdona que sigui tan purista, però no hi puc fer més... Això de "escarxa" em sembla que és un castellanisme dels més grossos!
Alta sensibilitat[Ofensiu]
iong txon | 01-07-2006 | Valoració: 10
com aquesta que demostres en tots els teus poemes. Jo crec que els qui la teniu viviu a mig camí entre la terra i el Cel, i això us permet sentir més coses que la resta dels mortals. Avui he volgut llegir el teu últim poema publicat aquí, i no he quedat decebut. Te'n felicito.

Que tingueu tota la família un feliç juliol!

Quim
com és[Ofensiu]
Lavínia | 29-06-2006 | Valoració: 10
que tens aquesta facultat per hipnotitzar a qui et llegeix, Mar?
engolint-nos l'aire fresc/que encaterina l'aurora . És d'un plasticitat i sensorialitat que fa que la metàfora esdevingui una sensació real, una alenada d'aire fresc.

Prendre l'amor infinit al cap i a la fi pot ser una empresa fàcil si s'introdueix en la teva poesia, amb llàgrima o sense; amb pessigolles al cor o amb el foc d'un passió.

Petons, mar.

Lavínia
m'ha[Ofensiu]
jaumesb | 14-06-2006 | Valoració: 10
agradat molt aquest abandó en la besada
no vindràs mai a casa?