Tristesa II

Viure o morir?

Creure o somiarr?

Pensar o ignorar?

Tenir o desitjar?

Correr o caminar?

Sentir o gaudir?

Fer o desfer...

Després de mitja vida
intentant compendre'n la meitat
del que vaig viure,

Segur de que la barana no
és trenqués
i amb la incertesa de per
què es produien sentiments
allà on per dins el cos es mou.

Encaminat per uns rails furtius i
desesperats i enamorat
pels constants plaers
d'un temps il.limitat.

El món canvià de segle,
els records s'esfumaren,
les paraules canviaren
i el que estimava desapareixia.

Pasaren els dies,
les llavors dels anys,
estacions, poemes i cançons.

El món no és el mateix.

Les limitacions s'han abreviat
amb l'infinit
les passions
s'han difuminat en l'oblit.

Els estels ja no brillen
i la solemnitat de la tardor
desapareix i
de l'estiu passem a l'hivern.

Els matins comencen
sense el Gabilondo
i el dia acaba... malament.

Els milions de vehicles
que cremen sense parar
dioxines.

Els desgraciats
que desconeixen
les papereres.

Els que cada dia
prometen que demà serà millor
sense canviar el que hi ha avui.

A la desconfiança dels carrers
per la nit.

Els dies acaben abans,
Plou amb bravura,
els aliments escassegen.

Al segle passat m'ensenyaren ser solidari,
en un món egoista
sóc extracomunitari.

Tristesa pels milers d'infants que a l'Àfrica moren cada dia,
Tristesa pels que es llancen en patera,
Tristesa pels que viuen dins les fabriques a la Xina.

Tristesa pels arbres que cada dia són menys
i per la fauna dels boscos
Tristesa per les aus migratories.

Tristesa pels nouvinguts que neixen o naixeran
i vegin que el que hem tingut ho anem
desintegrant.

Tristesa...