Encara que ja sé que no tornaràs...

Tenir-te aprop,
sentir-te, menjar-te,
besarte.

Recordar que un dia
tu i jo forem feliços.

Recuperar la memòria
i ensamblar cada cosa
al seu lloc.

Proveïr de sentiments
al meu cor i
lluitar amb falses
esperances.

Buidar la mar,
creuar la frontera
i desplegar una bandera
a l'horitzó.

Cotitzar amb llàgrimes
al temps i
proposar derivades
a la tristor.

Començar de nou
sense tu,
regar la llavor
sense les teves mans.

Guarïr la ferida
sense el teu somriure
ni els teus besos,
ni les teves mirades;

I apuntar al temps
com a únic traïdor.

Exiliar-se de responsabilitats
i acompassar, amb sutilesa,
la melodia del fregar dels passos
al caminar.

Carència de serenitat.
Principis de consternació.

Sempre t'esperaré sota
la pluja amb un
paraigües a la mà;

Encara que del cel
no ragi cap fill d'estel.

Encara que ja sé
que no esdevindràs.