Jeanny

El cel gris i la claror de la nit,
"No tornaré a trepitjar la soledat"
La lluna somriu, tot ha cambiat…
Els camins són tots un arribar.

La marea desperta les llums dels carrers,
Sola pels rius d'un paradís congelat
Agafada de la ma del seu infant.

Tornaré a sentir olor a l'estiu?
Tornaran a ser els dies llargs?
Tornarà aquella claror a regalar-me un respirar?

Fa fred i el cap només pensa en descansar…

"Tornem a casa?" mirant al seu infant
"Vale, mama, tinc gana i fa fred"
Les passes es desplacen cap al portal de casa.

Una carbassa,dues patates, "minipímer", dos bols i dues culleres.
Una davant de l'altra, escalfant-se amb el bol.
La nena te els morros pintats de carbassa.

I ella riu… i la nena riu…