Raons per no deixar d'estimar-te

El món es mou,
res s'atura,
ni tant sols decreix el desig
pel bes que romanc esperant.

I ara que ets tant distant,
de les enigmes del meu cor
planyo al mar que no em vol escoltar
perquè m'acosti als teus llavis.

La tendresa del teu cor,
m'escriu aquesta melodia
que fuig de l'ironia
i es feta per tu, tota per tu...

La bellesa del teu amor,
M'enforteix el pensament
que alt i clar ressona dins el meu cap,
com una dolça i plaent carícia.

I ara que et sents tant distant,
dels desitjos de mon cor,
tens encara el poder d'enamorar
amb el teu preciós somriure.

I ara que em sents dins el teu cap,
com si fos allà mateix,
envoltada de la meva presència,
desestimes la meva absència.

Oh pobre de mi.

I encara que no has arribat,
nomes sento que enyorança,
rera aquells sedosos cabells
d'on neix un altre alba.

I encara que no has marxat
ni que t'amaguis a la França,
el meu desig no s'atura
perquè en tu cau l'esperança
que bategui tot mon cor
de sentiments i il·lusions,
lliures de qualsevol pecat,
perquè d'aquest món existencial,
només a tu he estimat.


I en els racons de mon cor,
nomes s'escriu el teu nom
i hi ha de tu un dibuix borrós:
el meu record més valuos.