La felicitat

Un relat de: eudaimon

Quan esperis veure els arbres despullar-se.
Quan la llum esquitxi l'aire entre els dos,
Quan abracis un ram suau florit de somnis
I et despertis envoltat de fulles i colors.

Recordaràs els millors compassos a la platja
T'ompliràs d'olor a aigua quan és gel,
Voldràs navegar per les branques desplegades
I cremar l'herba fresca d'aquest estel.

Ahir lluíes les veles al sol naixent
I guixaves la mirada en els nous vents,
Ara et trobes en la teva illa deserta
Escrivint en parets els millors instants del temps.

Recordaràs els millors compassos a la platja
T'ompliràs d'olor a aigua quan és gel,
Voldràs córrer pels núvols sublims, que encara marxen
Per trobar entre carpetes el teu cel.

Dibuixaràs àtoms invisibles,
El reflex d'un estoig viu d'il·lusions,
I creuràs que el paper xiuxiueja a les hores
Que et criden comentant que ets la millor.


Marxaran les cigonyes a altres paradisos,
Però el bell es queda aquí que ets tu,
Vindrà el fred, la nit, silenci, paisatges tristos
Mes una paraula és el meu estiu i allà estàs tu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de eudaimon

eudaimon

10 Relats

2 Comentaris

6525 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Disculpeu que no sigui constant a l'hora de relatar i augmentar la meva biblioteca en aquest espai infinit anomenat internet... no em forço a escriure, escric quan m'inspiro i la circumstància ho escau.

Gràcies per llegir.