Un matí esperant

Un relat de: eudaimon

Al meu infern de soledat
forjat d'asfalt i ciment,
on el sol escassament arriba,
on per l'agost plou insuficientment .

Des d'un paisatge d'edificis de vidre,
on els vehicles sonen com mosquits
al passar]
on l'aire pesa com el plom,
plom brut com un drap de la pols.

Avui em sento al meu balcó a contemplar,
que blau que arriba a ser el cel,
blau que mentre s'allarga el dia
es va atenuant en negre.

I des d'aqui sento l'aire passar,
passar com ho fa el temps,
que mai més tornarà
i em sento tant feliç com el què més.

I des d'aqui nomès penso en el mar.
Mar que te'n vas dur els meus somnis
en el teu fons tant profund,
allà on no arriba el meu respirar.

I encara que deixi de bufar el vent
i els núvols no tornin a veure'm més
i encara que al cel es destrueixin els planetes
tornaré a veure el sol passar.

I encara que es derrumbin les muntanyes
i es trenquin els vidres
d'aquella estació per on tu arribaràs
sempre arribarà el tren que et porti
sempre arribarà el tren que et retorni.

Perquè encara que el mar s'emporti els meus records,
per la nit els arribo a tocar,
inclus sense ser conscient,
tu sempre estàs en aquest lloc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de eudaimon

eudaimon

10 Relats

2 Comentaris

6506 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Disculpeu que no sigui constant a l'hora de relatar i augmentar la meva biblioteca en aquest espai infinit anomenat internet... no em forço a escriure, escric quan m'inspiro i la circumstància ho escau.

Gràcies per llegir.