Tracta'm be.

Eei... que fas! M'has espantat!. Hauries d'anar més en compte a l'hora d'agafar un llibre!. Potser et penses que només sóc un tros de paper, però em pots arrugar, estripar, embrutar o el pitjor de tot, perdre'm o oblidar-me... Es el que acabaràs fent quan m'hagis llegit!. Que com ho sé?. Mira, mira als prestatges de casa. Fins i tot els llibres que tens a la cuina sobre receptes de menjar també acaben en l'oblit. Es injust!.
Ara m'agrades més. Noto l'escalfor de les teves mans. La temperatura em reconforta. El que m'embogeix es quan reposo sobre de la cuixa, o quan estic balancejant sospès amb una mà mentre caminen sense anar en lloc. Malauradament també em deixes al damunt d'una taula. Em sento igual com si m'anessin a fer una autòpsia. Es veritat! Moltes vegades m'enfoquen una llum al damunt. Em rescalfa les pàgines i amb el temps em descoloreixo.
Mmm... així m'agrada més. Vas cap al llit, i em portes amb tu. Uuff.. esperava aquest moment amb certa il·lusió. Es quan més a prop em sento i gaudeixo de la teva companyia!. Estàs amb poca roba, jo reposo a sobre del teu cos, i la teva respiració m'alça lleugerament a un compàs rítmic. Cal dir que habitualment es l'hora que més em llegeixes. Recolzes l'esquena en un coixí, i apa! Em fas servir de somnífer!. Com si et cantés una cançó de bressol. A poc a poc els ulls se't van aclucant, t'esforces per llegir una estona més, però ja no saps que diuen les lletres del meu llibre. La son es va enfilant. I llavors PATAPAM ...! Auu. He relliscat i he caigut a terra!.
Saps que es dormir en una superfície dura, freda i amb una cama creuada per darrera l'esquena?. Així em trobo tot sovint! Les fulles rebregades, i alguna d'estripada. La tapa m'ha quedat doblegada d'una cantonada. Qui em voldrà tornar a llegir amb aquesta fila?. Acabaré al contenidor del reciclatge. Nooo... un altre cop no. Em que em convertiran ara? Potser en paper higiènic? I a partir d'ara ja no veure més la teva cara... sinó el teu "......" Eggs.. No, no, no vull ni imaginar-m'ho.
He passat pel procés de reciclatge tres cops en menys de cinc anys. M'agrada ser un llibre!. Em queixava, però tampoc estic tant malament aquí terra. Mira, veus? Només seran vuit hores. Quan et despertis em replegaràs del terra i em deixaràs a sobre de la tauleta.
Tic-tac-tic-tac (Tota la nit)
Riiiiiiiiiiigg...(a les vuit del matí sona el despertador)
No vulguis saber el mal de ronyons que tinc ara mateix. Voldria estirar les fulles però no tinc mobilitat. T'alces del llit i em trepitges... Aaag..
T'adones que soc a terra i m'alces. Busques el punt per on t'havies quedat, però no n'havies marcat cap. T'havies adormit abans de fer-ho. De totes maneres tinc les fulles tant arrugades que seria impossible de desxifrar quines de les cent cinquanta pàgines hagués estat el punt marcat. Em deixes a sobre de la taula de la cuina.
M'observes mentre esmorzes. En que penses?
Aaah... ara sé que no pensaves en res!. Estaves a les boires, i has abocat la llet a sobre de la taula. Corre, corre que no t'adones que el líquid blanquinós amb gust de cafè s'acosta cap a mi?. Que m'embrutaré! Xaaaf... noto la freda temperatura que ha estat sotmesa la llet de la nevera. Quina sensació. Se m'esborrona el cos. Per favor, ves més de pressa! No eixuguis la taula. Rescata'm a mi primer!.
Ho sento, no volia fer-ho però em veig obligat a portar a terme un càstig per tu. No has estat gens considerat amb mi. M'has tractar com si fos un llibre qualsevol... Uups..! Però, si realment sóc un llibre qualsevol!. Bé, tant se val. De totes maneres et castigaré! Així aprendràs una mica més de civisme.
T'aviso que si deixes de llegir en aquest moment et salvaràs del condemna. Un cop hagi pronunciat el conjur no hi haurà volta enrera.
Ets valent! Si senyor! Però jo ja t'he avisat. Ara et sotmetràs a una transformació. Exactament la mateixa que em van fer a mi ara fa cinc anys. Si, si.. jo era com tu. Em van castigar. I fins que no he après la lliçó no se m'ha permès tornar al meu estat normal. ¿O potser et pensaves que havia nascut llibre? Ha, ha, ha...
Ruuma patts transfir in papiir...
Per fi. Torno a ser humà, ara et toca a tu ser un tros de paper. Fins que aprenguis a tractar millor els llibres. Recorda que això només es un càstig, no una maledicció. Bé... Sempre i quan no t'acabin reciclant i transformant en paper higiènic...