Tot torna

Un relat de: betixeli

Amics, no us ho creureu, però avui he abraçat el passat.
Ens hem topat dins un vagó de metro,
a la línia vermella, per ser més exactes,
i ens hem mirat fit a fit,
jo amb un interrogant indissimulable,
ell amb una serenor que reposava en l'aire.
M'ha reconegut de seguida,
i m'ha fet perdre el control quan m'ha dit
"no saps qui soc, oi?".
Doncs clar que ho sabia, el passat no s'oblida així com així,
però és cert que no li sabia posar nom,
ni edat,
ni lloc…

Avui, amics, m'he topat amb el passat,
i ens hem mirat fit a fit,
i l'únic que li he sabut dir ha estat
"ens tornarem a veure aviat?"

Comentaris

  • Opino[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-01-2009 | Valoració: 10

    Guapo i refrescant relat. Quan us torneu a veure, hi serà present, el Present. Visca el viure.

  • Hey!![Ofensiu]
    Daniderch | 05-01-2009 | Valoració: 7

    Quina gran conglusió! El conjunt és magnific.

  • Potser si que us tornareu a veure, però ell haurà canviat, no serà el mateix. Els anys l'hauran curtit d'una altra manera.

  • genial...[Ofensiu]
    zigonni balcatrena | 23-06-2008

    ...això d'abraçar el passat!

  • M'agradat[Ofensiu]
    Epicuri | 23-06-2008

    Una prosa gairabé poética, que diu tot el que s'ha de dir. Bella i autèntica.

    Al metro et pots trobar de tot. I el passat, es una bona toballa. Sempre que no sigui pessat. I sobretot intimidatori.

    A rellegir.

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

112 Relats

294 Comentaris

90971 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.