TORNA-LA A PASSAR, SAM

Un relat de: kefas

Com es diu això, aquesta sensació d'haver viscut el moment present, i potser moltes vegades? Déjà vu? Em sembla que sí. Enmig de la boira camino al costat de Louis cap a la sortida. Tinc el cor desmarxat, fa estona que em batega tan fort que temo que surti i comenci a volar. Per empaitar l'avió. Per empaitar Ilsa. Els ulls, negats, neden en la seva mirada, la lluïssor d'unes ninetes que no oblidaré mai. La sensació d'humitat es barreja amb la de que tot tornarà a passar. Tornarem a pensar que sempre és massa tard per a nosaltres. Que només hi ha un present, París, ancorat en la boira del temps. Mai ens decebrem perquè mai satisfarem el nostre desig.

Louis continua al meu costat, ara m'hi fixo, amb un somriure burleta. M'ha estat parlant de diners, segur; què, sino,  pot fer content a un policia de Casablanca? M’esgarrifa un calfred, noto l'aire gelat, humit, que puja per les cames. Ah, torno a  Ilsa, sé que aviat la tornaré a veure. Aquest pensament esperançat, però, no evita que m'inundi el desconsol. "Louis, aquest és el començament d'una bonica amistat". Ho he dit sense pensar ni mirar-lo. Perquè mai haig de pensar el que dic? Com és que les paraules em surten sense esforç,  com si algú me les dictés? 

Un estrany impuls, potser la intuïció de perdiguer  em fa ajupir i caminar unes passes cap a la dreta. Em giro. De sobte apareixen unes lletres molt grans, gairebé més que jo, que no puc llegir bé. No entenc aquest alfabet. Noto que els ulls se’m tanquen i faig un esforç per entendre-les. Ah, si, són dues paraules escrites al revés: THE END. I ara què passa? S'il·lumina el fons de les lletres i apareix una enorme gentada! Què hi fa aquesta gent aquí? Ara me n'adono que no els he sentit. Quan hi hem passat no hi eren Això és obra dels germànics. Eeeeestic perdut ! La son m’ennuvola el cap. Què fa aquesta gent?, estava asseguda i ara s’aixeca i ... maar....xa..

Comentaris

  • Hola Kefas...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-11-2019

    Veig que participes en el Niporepte amb molta satisfacció i m'agraden els teus haikus, però et comente, que de tant en tant... podries passa-te per la meua pàgina i jo et rep amb molta amistat.
    Gràcies per ser amic virtual i ja em diràs alguna cosa...
    Perla de vellut

  • Hola Kefas...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-09-2019

    Què tal et va? Espere que bè.
    Almenys una vegada al dia, obri l'ordinador i veure alguna cosa sobre els amics.
    Bé, que t'invite als meus dos últims relats, que tinc editats, quan pugues i tingues temps... Mil gràcies.
    Salutacions...
    Perla de vellut

  • The end[Ofensiu]
    Sara Serra | 26-06-2019

    Al final ja no sabem si els actors són vius en un mític film, o si els vius som actors en una mala pel•lícula. El que està clar és que no hem de renunciar mai a la fantasia. M’agrada!

  • El cinema ens mira![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 11-06-2019 | Valoració: 10

    Els personatges de les pel•lícules ballen en torn nostre, però només ens miren quan anem al cinema.

    Una abraçada

    Pinya de rosa

  • Sí...[Ofensiu]
    brins | 28-05-2019

    Sí, això és el cinema...un somni enmig de penombra que ens desperta unes il.lusions que no voldríem esvair; la pantalla ens fa viure unes realitats alienes que ens ajuden a viure perquè en moltes ocasions ens hi sentim identificats.

  • Torna-hi, kefas[Ofensiu]
    Montseblanc | 25-05-2019

    On acaba la realitat i comença la ficció? Tot depèn d’un mateix i la capacitat que tingui per suspendre la pròpia incredulitat. Llavors comença un viatge on l’espectador viu la pel•lícula i els personatges viuen perquè tenen espectadors. Quan arriba el final i s’apaguen les llums, tant uns com els altres deixem de gaudir i creure que tot és possible... Sort que podem tornar al cinema i el Rick i l’Ilsa ens arrossegaran una vegada i una altra (i nosaltres a ells).
    “Això és obra dels germànics” Hahahahaha.

  • FANTASIA/ REALITAT[Ofensiu]
    berguedana | 24-05-2019

    La vida és fantasia? És com una pel.lícula? Ens agrada reproduir frases cinematogràfiques en la nostra vida diària. Per això és tan bo el teu text, perquè enllaces realitat i ficció fins al punt de sorprendre'ns. Què faríem sense el cinema? Hi hem après frases, a fer petons, a fer l'amor... Som actors i actrius de la nostra vida. Text molt ben pensat.

  • Eloqüent[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 22-05-2019 | Valoració: 10

    Jo en quan a cinema sóc un zero a l'esquerra, i pel que fa a la pel·lícula Casablanca no recordo pas, pobre de mi, de que va. Per això em costa veure la relació que té el teu escrit amb l'esmentat film. I malgrat això el teu relat ha penetrat la meva psique i m'ha fet oblidar l'instant vivencial on em trobo, bo i transportant-me a una altra atmosfera, en blanc i negre, on els personatges s'apoderen dels meus cinc sentits. Mercès per fer-me particip de la teva imaginació tan eloqüent, Nil

  • Gràcies...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-05-2019

    Gràcies amic Kefas, per la teua visita i les teues paraules per al meu poema "Esplendor de la tardor", que m'han meravellat.
    Una salutació...
    Perla de vellut

  • Hola, Perla de vellut[Ofensiu]
    kefas | 22-05-2019


    La pel•lícula és Casablanca. La cançó “As time goes by”. El pianista, Sam. Ric li diu: “L’has tocat per a ella i la pots tocar per a mi. Si ella la pot suportar, jo també puc. Tòcala!”. Ella és Ilsa

  • Hola Kefas...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-05-2019

    E. Viladoms diu que és un camí entre el somni i la realitat.
    Això pot ser... el teu relat..., doncs això em sembla a mi un tant.
    Gràcies per les teues vivències.
    Salutacions...
    Perla de vellut

  • Gran desig.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-05-2019 | Valoració: 10

    Hola Kefas, una història molt ben relatada, però no capte molt bé el seu sentit.
    El títol és: Torna-la a passar, Sam. I no el trobe la relació amb tot el contingut, i a més a més aquestes paraules... què volen dir?
    déjà vu ?
    sortidaç ?
    Em sembla un tant surrealista.
    Una salutació...
    Perla de vellut

  • Torna-la a passar[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 18-05-2019

    Torna-la a passar! I tant! No me'n cansaria de veure Casablanca una i altra vegada. Quina història que ens recorda el teu relat a mig camí entre el somni i la realitat.
    Fins al proper curs relataire, Kefas.

Valoració mitja: 10