T'ho dic.

Jo crec que la vida és com un mirall, et somriu si la mires somrient. Sigues suau, no deixis que el món et torni dur. No deixis que l’odi et faci odiar. Ni deixis tampoc que totes aquestes coses amargues et robin la teva dolçor. Sigues orgullós, fins i tot quan la resta estigui en desacord… no deixis mai de creure. Això sona molt teu, no? Qui millor que tu per creure amb tu mateix… Perquè total, si tu tens clar qui ets no fa falta demostris res.

T’estim dius. I m’ho crec. Perquè crec amb tu, amb jo, amb nosaltres. Perquè avui no rius, deu ser que tens un dia tonto. I la veritat és que m’agrades més quan somrius, quan fas broma de tot i de tothom. I així i tot, malgrat no tenir un dia gaire fi, trobes temps per jo, per enviar-me cançons, per fer-me somriure. T’estranya encara que digui que em fas feliç?

Recorda: som allò que somiam, tant adormits com desperts. Saps que normalment no record els meus somnis, supòs que per això he après a fabricar-los de dia. Gràcies per formar part de tots i cadascun dels meus somnis!