T'enyoro

T'enyoro, i no t'ho sé dir.Trobe a falta les teues paraules, les hores passades.Vull tornar, a totes aquelles vesprades on la teua mirada reflectida en la meua, destil·lava felicitat.Se que van existir, sé que van ser reals, però sóc incapaç de imaginar-les, en el meu cap sols hi ha la imatge d'aquelles dues perles mullant-se, mullant-se per culpa meua, sense remei.

Sols veig un cos dins la fosca, una noia encongida, abraçant-se a si mateixa creient no tenir res més segur al seu vooltant que la seua persona.

Una princesa plorant sota la lluna...

I em fa mal el teu record, però no s'esborra, són lletres de foc que sempre cremaran dins meu; flames que mai moriràn, alimentades de ràbia i d'impotència, de veure com t'allunyes per a no tornar mai més i com jo no hi puc fer res a part de dir-te amb paraules equivocades el que sento cap a tu.De saber-me culpable del teu plor.