Brillo per tu ...

Un relat de: ukola

En una d'aquelles nits en les que em decideixo a brillar, tot i la vergonya que em fa, vaig descobrir-te. Vaig fixar-me en aquell planeta verd tan bonic, en el que sempre somiava viatjar. Vaig observar amb interès aquella part de bosc on et trobaves. Era estrany, cada cop m'era més fàcil reconèixer que hi havia en aquell bosc tan frondós. Vaig veure molts animals que corrien, i al costat d'un gran arbre molts bolets, però de tots ells em vaig fixar en un: en tu. Els altres anaven creixent, alimentant-se de les sals que els hi oferia aquella terra humida, tu en canvi cada cop et feies més petit, com si entre tots et robessin l'aliment que necessitaves per alimentar-te. De sobte vas mirar al cel a través de totes aquelles fulles que t'ho impedien, em vas veure a mi i et vaig somriure. Llavors sols amb aquella mirada vaig entendre que eres diferent, tu no necessitaves sals per créixer, necessitaves una llum que et guiés per poder fer-te més fort, tu no volies quedar-te en aquell bosc enmig dels altres bolets, volies córrer i conèixer a més bolets i fer amistats però necessitaves una llum.

En aquell moment em vaig sentir útil i vaig començar a brillar amb força, va ser llavors quan vaig entendre que jo tampoc era com la resta d'estels, jo necessitava un motiu per brillar a les nits i enfrontar-me a aquella foscor que es produïa quan no m'hi atrevia. Jo necessitava no sentir-me sol i que algú em donés prou coratge per fer-me creure que era necessari que jo brillés. Així ho vas fer, vas fer-me veure que si jo no brillava i et donava la llum que et faltava tu t'aniries fent petit i mai tindries el valor per sortir a veure altres coses. Llavors va ser quan vaig decidir buscar-te cada nit en aquell bosc on tu també em buscaves per continuar el camí que de dia havies de deixar, cada nit brillava amb la por de no trobar-te buscant la meva llum, cada nit tenia més por però continuava brillant perquè no te n'adonessis, mai vas explicar a cap dels bolets que vas arribar a conèixer que durant les nits buscaves un estel i feies camí, de què tenies por? No estaves boig per buscar una llum, simplement eres diferent i això és el que més m'agradava de tu: que no eres igual que els altres.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ukola

ukola

13 Relats

20 Comentaris

14003 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Caminant
pels camins que em presenta el món,
el paisatge mai canvia,
només hi ha una fugida,
potser alguna desconeguda,
la meva:
escriure.

www.reculldepensaments.blogspot.com
estelroig119@hotmail.com