Tots tenim la sang vermella

La televisió encesa i una noia muda, amb la vista perduda en l'infinit, no mira l'aparell, unes paraules l'han dut al seu món, per una vegada aquella caixa l'ha fet pensar.
Unes paraules que li han recordat com de fràgil es la vida d'un ésser humà, tots som humans, a tots ens corre sang vermella per les venes! Però n'hi ha que es creuen superiors. Encara no entén el perquè . qui són ells per a ser millors que els altres? Qui son ells per decidir sobre la vida d'una altra persona?
Ningú li respondrà, l'únic que sap és que un noi ha mort aquesta nit en un carrer de la ciutat. Un altre mort a mans d'aquests intolerants feixistes.
Quan la gent podrà passejar sense por?
Quan aquesta gent deixarà de maltractar als que no pensen com ells?
La noia obre la porta i ix decidida al carrer; sap on va, sap que busca.

Una mirada, un somrís, la màgia que fa desaparèixer les preocupacions. Necessita la comprensió d'algú , ningú millor per fer canviar el món de color.

Aquell noi que no feia mal a ningú, però l'atzar va fer que aquells impresentables l'escollissin per víctima, quina culpa tenia ell d'estar al lloc equivocat en el moment equivocat? No feia res de dolent. Una víctima més i ningú hi farà res.

Dos cossos agafats de la mà que passegen pel carrer, parlant, rient, besant-se , us molesta?
A elles els molesta la vostra imatge i la vostra presència.

La noia n'està farta d'aquesta gent, s'encara.
Per ser una noia no la pegaran? No diuen que no son noies ni son res? Llavors? No son "prou homens" com per a barallar-se? O és que hui ja han fet el crim del dia?
Cops, crits, dolor, el xisclar d'una navalla i un cos que cau a terra. Silenci. Persones corrent. Valents per a matar, covards per a pagar.

Avui li ha tocat en ella, demà a qui?
Fins quan pensem tolerar?
TOTS TENIM EL DRET DE VIURE!