Històries de lavabo.

Un relat de: ukola

Et dirigeixes al lavabo en aparença innocent, tanques la porta amb la balda que et proporciona aquella seguretat de no ser descoberta i t'aboques sobre la tassa del vàter, els teus dits s'introdueixen per la boca fins arribar al fons i provocar-te aquella sensació que coneixes tan bé, a l'estomac alguna cosa se't remou, ho fas un parell més de cops i finalment treus aquell líquid groguenc, d'aquella olor i gust tant peculiar, el coneixes bé, aquell líquid fastigós que conté tot el que abans has ingerit gairebé sense mastegar en un atac boig d'ansietat, ho fas un parell de cops més, ja tens la pràctica i la rapidesa necessàries per que els altres no s'adonin de res i així puguis traure't la culpabilitat de sobre d'haver menjat massa i la por de que aquesta nit quan et pesis a la bàscula del bany, aquesta, marqui uns quants grams més dels que pesaves ahir. 50kg, t'has proposat aquesta fita a final de la setmana, estem a dimarts i peses 55kg ahir en pesaves 57, a aquest ritme podries arribar a 45 el diumenge, però prefereixes deixar-te descansar una mica i prendre't uns dies amb més calma, això si, no descartes intentar arribar als 48 quilos, no et costarà.
Et mires al mirall, els teus ulls, que aquest matí t'has pintat de negre per dissimular les ulleres de no dormir a les nits, estan vermells i humits, regalimen la pintura per les teves galtes deixant un rastre fosc de les teves llàgrimes, tens la cara blanca, i un aspecte espantós amb els cabells tots despentinats, el mirall et retorna un reflex d'una noia abatuda, acabada, una nina massa fràgil a les mans de la societat.
Veus el teu cos, i no pots fer res més que odiar-te, els quilos els aconsegueixes perdre, tot i les grans ingestes que arribes a fer però no aquest aspecte de foca que odies tant, tothom diu que estàs prima però estan ben cecs, que no veuen aquesta panxa que fas, i les cuixes tan grosses que intentes amagar amb pantalons amples? I aquells pantalons que tant t'agraden i que et vas comprar la setmana passada? No te'ls pots posar! Per això vols pesar 48 al final d'aquesta setmana, segurament així te'ls podràs posar.
Obres l'aixeta i l'aigua comença a rajar, poses les mans sota l'aigua freda i te les passes per la cara esborrant els rastres negres de les teves galtes i fen-te tornar el color a la cara, ara te'ns un aspecte més normal, només cal repassar-te els ulls que han quedat despintats i denoten un canvi important en la teva cara i pentinar-te mínimament amb la mà, així quan surtis per la porta ja ningú s'adonarà del que acaba de passar entre aquestes quatre parets, perquè al estirar la cadena el vàter, l'aigua s'encarregarà de destruir les proves del vòmit acabat de provocar, i a ulls de la resta, tornaràs a ser una noia normal, massa prima, però al cap i a la fi, normal.

Comentaris

  • Molt dramàtic, realment i real[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 19-05-2008 | Valoració: 10

    Hem de descobrir per què ens fixem tant en tot allò físic.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ukola

ukola

13 Relats

20 Comentaris

14011 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Caminant
pels camins que em presenta el món,
el paisatge mai canvia,
només hi ha una fugida,
potser alguna desconeguda,
la meva:
escriure.

www.reculldepensaments.blogspot.com
estelroig119@hotmail.com