No tinc por, puc tornar a ser persona!

Diuen que fugir es de covards, ho diuen però eixos que mai han passat anys aguantant diàriament la por i el dolor, no entenen que fugir és, deixar de patir, i si forà covarda no fugiria, s'ha de tenir prou valor com per a començar de nou, per començar en un lloc nou,sola, com sempre...

Amagant el meu passat, la meua història, oblidar les nits de plors i els dies d'angoixa . Recordar els vells amics i oblidar els enemics. Conservar allò bonic del passat, i trobar de bo en el futur. A voltes vindran els records bons i la nostàlgia s'apoderarà de mi, i estaré trista, voldré retornar a aquests temps, però ara que hi sóc, l'únic que vull es fugir, no tornar a veure les besties que m'han ferit i que m'han deixat estes cicatrius que amb les seues mirades burletes són capses d'obrir-les de nou. Em fa ràbia, esta gent em fan marxar, però jo no sedisc al que ells més desitgen, a la meua persona, sóc jo i per molt que no siga en ma terra, jo conitnue sent jo, i ningú em podrà canviar.Sóc valenta, ho sóc! Ningú podrà dir-me el contrari! Hos he aguantat molt de temps, he sigut valenta, ara estic cansada del mal que m'heu fet, però que ja mai més em podreu tornar a fer. No tinc por, puc tornar a ser persona!