Records d'Infern

Un relat de: ukola

Mires totes aquelles fotos de quan anaves a l'escola, les cares dels teus antics companys, i et donen ganes de plorar i d'estripar-les. Recordes els insults, els riures i aquells dits que cada nit en somnis encara et senyalen; recordes com t'arrosegaven pel pati estirant-te pels cabells, i per més que t'hi esforces no aconsegueixes recordar mai, cap professor ajudant-te a sortir de la tortura, preguntant-te per què et feien tot allò.
Ara ja han passat molts anys, ara potser ja, recordar tot allò no tingui importància, no serveixi per a res, aquestes persones te les continues trobant cada dia al matí quan vas a comprar el pa, o quan passeges pel carrer, aquestes persones que et continuen mirant amb cara burleta, i que, quan van amb els seus amics, encara et senyalen i riuen de tu a la teva cara. Han passat molts anys de tot això, i et repeteixes que no val la pena recordar aquest anys tan dolorosos que et van marcar, no se t'han esborrat mai, sempre t'han quedat totes aquelles seqüeles i marques, i tot perquè un grup de persones van decidir que tu series l'ase dels cops.
Tu, perquè eres la llesta, la grassoneta, la rara, per tot això tu rebries els cops, els insults, les burles les males passades que se'ls hi acudissin. Vas haver de créixer sola, d'enfrontar-te a la duresa del món molt abans que la resta de gent del teu voltant, i si, finalment et va costar però ho has aconseguit, has tirat endavant, tens uns amics, una parella, una feina, i ja no has d'amagar-te de res, tot sembla tan bonic ara, però quan ho miraves des d'aquell lloc fosc on et trobaves, ho veies tot encara més fosc, no veies cap sortida, no veies cap futur, no sabies què volia dir tenir amics, no sabies què volia dir tenir desitjos, riure, ser feliç.
Et van llevar la innocència quan més la necessitaves, la infantesa va passar entre cops, crits i humiliacions, i avui veus als diaris com es jutgen molts casos com el teu, però és clar, ara ja és tard per a tu, tu ara ja no pots anar a judici per tot allò. Quan et va passar, i es va descobrir, t'ho van proposar, hagueres estat una de les primeres persones que denunciaven un cas de l'anomenat "bullying", però només de pensar que tindries les cares d'aquelles persones davant teu, i que hauries d'explicar totes aquelles humiliacions davant de gent que no coneixies de res se't feia insuportable. Explicar-ho era pitjor que suportar que t'ho diguessin, mai has explicat realment a ningú quins eren els insults que rebies per part d'aquells nens que anaven a la mateixa escola que tu, avui encara et fan mal aquestes paraules, i se't van repetint dins el cap un cop i un altre.
Avui potser és massa tard per denunciar-ho però tots aquests joves que venen al teu despatx i t'expliquen, un rere l'altre, la teva particular història repetida en cadascun d'ells tenen una oportunitat, tu els ajudaràs a descobrir els qui no els deixen viure, a sortir endavant, a fer la seva vida, a conèixer que vol dir felicitat, amistat, no tenir por, llibertat...
Tu els ajudaràs a viure, tu ets per a ells la mà que tant et va faltar quan tu eres una víctima més de la intolerància. I no deixaràs mai de somniar el dia en que tot açò no siga necessari, pel simple fet de que casos com aquest ja no existeixin, perquè tots haguem après a respectar-nos i conviure amb les nostres diferències.

Comentaris

  • jOaneTa | 13-09-2009

    nosé si perquè en part descrius la meva vida o perquè del que parles és molt dur però tenc la pell de gallina...
    jo estic grassa, sempre he sigut de les més llestes de la classe i aquestes dues coses juntes provoquen el que tu has explicat.
    Ara amb 18 anys ho miro des d'un altre punt de vista, tenc amics...amics de veritat i un fantàstic psicòleg que m'ajuda amb tot, però tot i així també sento que em van prendre l'innocència abans d'hora...
    La realitat és forta i fa mal, però cal escriure sobre ella i mentalitzar a la gent.
    Una besada molt forta
    i gràcies per llegir els meus relats!

    jOaneTa

  • Inferns enquistats al cor[Ofensiu]
    Avet_blau | 08-09-2009 | Valoració: 10

    Sempre, en cada passat,
    hi ha petits o llargs inferns;
    alguns enquistats en el cor, marquen vides.

    Sovint s' orienta despres la vida,
    per ajudar aquests forats negres
    plens de desprecis i maltractes,
    multiplicant aquella ma amiga
    que no es va tenir.

    Avet

  • llegint el teu relat..[Ofensiu]
    Coralina | 08-09-2009 | Valoració: 10

    he començat ha recordar moltes coses.
    Jo era la típica nena grassoneta i tímida...i sé que mai s'oblida, encara que passi el temps i tot sigui diferent de com era.

    Et marca.

    Molt bon relat...no es fàcil escriure sobre aquest tema sense semblar supérflue o massa tópic.

    Una abraçada.

    Carolyna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ukola

ukola

13 Relats

20 Comentaris

14012 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Caminant
pels camins que em presenta el món,
el paisatge mai canvia,
només hi ha una fugida,
potser alguna desconeguda,
la meva:
escriure.

www.reculldepensaments.blogspot.com
estelroig119@hotmail.com