TELLES - MEDES

En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

Núria Gausachs

Una descripció acurada, que et permet veure en color cada racó del vell casalot .
Gracies brins, he passat una bona estona gaudint d’aquest conte que transporta a la infantesa on tot sovint desitges que et passin coses com les que expliques.
Una abraçada

M’havia quedat aquest relat sense llegir ni comentar, i he decidit que avui era un bon dia per descobrir-ho. Sempre resulta interessant obrir el que per casualitat ha quedat enrera...

D’aquesta manera m’he trobat amb un conte fantàstic, evidentment, que no per això toca de peus a la realitat, subratllant l’abisme que de vegades separa el món dels infants del món dels adults.
No tothom sap aixecar ponts que ens portin de l’un a l’altre... com has fet tu amb aquesta deliciosa narració, brins.

Ah! Gràcies pel teu desig : en veritat, va ser un dia tranquil i feliç! Espero que el del teu sant també ho fos...

T’envio una abraçada santificada,
Unaquimera

Enhorabona!

Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

El que s'amaga en la realitat fictícia del conte se'ns amaga també als lectors, a través d'una el·lipsi que ens deixa a la imaginació veure el que ha transcorregut entre les seves dues vores.
El que de la por envers el desconegut a la complicitat amb el que s'ha descobert.
Un bon detall: el món ocult ens és preparat, introduït, a protagonista i a lectors a l'ensems, per un llibre.
El llibre: objecte màgic que és porta a la fantasia.
Una abraçada!
franz

Una història molt bonica.

A vegades, algunes coses només les poden veure els nens. En canvi, els adults van perdent la creença en la fantasia.

estepa3

Quin conte tan bonic, iaia, m'ho he passat molt bé amb aquesta història del Biel. A mi també m'agradaria jugar amb el Telles-Medes.

Ainhoa

en començar el relat es converteix en amistat sincera.
Visca la imaginació i el saberla plasmar en aquest deliciós conte.
Felicitats, Pilar.
Un petonet.

Molt bon relat, Brins, molt bo. Si es cregués als nens més sovint, coses com aquesta no passarien

Quin relat més ben narrat. M'ha encantat i no ho sé, però he vist Can Agustí, un casalot d'Olzinelles, al cor del Montnegre. el conec bé i sé que és un espai de llegendes, de dones d'aigua, follets, dolmens i fantasies mil. Un gran relat que descriu perfectament l'ànima del nen, la fantasia infantil tan recomanable quan no la tenim. Tot un món per assaborir lentament. M'has fet passar una gran estona. Gràcies! Una abraçada.

Aleix

En la primera lectura m’ha sobtat la brusquedat entre la introducció i el final... Després, en una segona lectura no he tingut necessitat de res més... el lector que pensi el que vulgui, que ompli els espais buits.
M’has fet mirar alguna paraula al diccionari. Una vegada més m’has atrapat, ben atrapat amb les teves paraules tan ben encadenades.
—Joan—

... sí existeix i només és visible als menors de divuit anys.
M'ha semblat un conte molt bonic!

uanra

Ens has ofert un relat d’aparença versemblant, narrat amb una prosa exquisida. Malgrat la riquesa de vocabulari que demostres, el text és assequible per als lectors infantils.
Un conte preciós en què adults i infants comparteixen el temps i l’espai amb fantasies infantils. El temps són les meravelloses vacances per a grans i petits i l’espai, una casa desconeguda amb golfes. Té raó el Biel quan afirma al final: ” els adults, de vegades, no poden entendre algunes coses...”.
Celebro compartir amb tu el concurs de contes infantils.
Ens seguirem llegint,
Núria
PS: No tinc costum de recomanar relat meus, però aquesta història conté un parell de detalls que m’han recordat un dels contes infantils que tinc publicats a RC: Fairy Tale. Supso que ràpidament descobriràs quin són.

Gràcies per participar!

Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

- enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
- nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

Gràcies de nou. Cordialment,

ARC