Tarda de diumenge

encuriosit perquè tinc un relat publicat amb el mateix títol. I Com sé que no existeixen les casualitats, i tampoc l'atzar, sinó que hi ha una llei de sincrònia que desconeixem. He quedat embadalit. L'he llegit com a tres o quatre vegades. No puc afegir res més a tots els comentaris que t'han fet. O tal volta si. Exquisit: Ritme, musicalitat, suavitat, un clam que sorgeix directament del cor.
T'he afegit als meus autors preferits i et seguiré llegint.
Una aferrada pel coll mallorquina
Josep

s'hauria de convertir en tarda de dissabte
gràcies per les teves paraules, crees móns meravellosos en els teus poemes

Vas néixer per Nadal! Què bonic! Per molts anys Salz!
M'encanta la delicadesa i profunditat dels teus poemes. Preciosos!
"Un plor de por rellisca
entre els dits tremolosos."
29 petons i Bon nadal!
cançó

que és un poema bestial... dolç, suau, melangiós... molt ben estructurat i dibuixat amb mà d'arquitecte de la paraula...
una abraçada!

meravellosa d'aquelles tardes de diumenge en què, qui més qui menys, i sense saber perquè, ens envaeix la tristesa, l'enyor, el desconsol,... sensacions que vivim moltes vegades, en molts moments de la vida de cada dia, però que semblen concentrar-se, metafòricament, en una tarda de diumenge.... per què? doncs perquè potser el diumenge és l'acabament d'una etapa, i la seva tarda, la recta final... com un amor quan s'ha esquinçat, o un estimat que s'ha perdut...

"M'acosto a l'escalfor
que va deixar la vida dins la cambra
on ara amago les paraules que recordo."

Sensaciona, Salz! És un poema per llegir lentament i suaument, anant engolint totes les sensacions que desprenen les teves paraules.

Una exquisidesa, amiga Salz. La meva més sincera enhorabona per aquesta joia que has escrit.

Una abraçada, bonica.

PS. Ja saps que no acostumo a valorar, però en el cas del teu poema, crec que frega la perfecció...

Una tarde de un diumenge de desembre, és gairebé depriment per el fred i la melangia que dona el sortir a fer un passeig.
El teu poeme es precios i fa pensa molt, tant com la musica nadalenque que sentim per els carrers el desmbre.
Una abraçada.

Els diumenges, els capvespres, el desembre melancòlic... Records a través d'una finestra...

M'ha encantat.

mhe quedat, sense paraules..
és preciós, m'encanta!
per cert, la biografia, un 10...coincideixo amb moltes coses, peli, llibre, paraula, sentit...jeje
un 10!!!
salut i paraula!

Una barreja de melangia s'escampa lenta i suaument pel poema, el batec de moltes sensacions que el temps no esborra.
Entre les escletxes la llum va minvant i els somnis agafen formes difuses i misterioses.
Estem plens d'emocions que s'escolen entre els nostres dits quan menys ho esperem; una carícia d'enyor i de tendresa que fa esclatar un profund sospir...
Almenys els teus versos m'han deixat entre pensativa i nostàlgica, com si aquest moment precís em digués a cau d'orella que ja no tornarà mai més. Dolçament l'acaricio i ell em besa abans de desaparèixer.
En fi, només dir-te que el poema m'ha embolcallat sencera!

Una abraçada i fins aviat!

Com dirien els anglesos: " a blue poem"
Descrius espais gairebé tancats, dels que sembles no voler sortir, doncs el record és allà dins........
Ben escrit, personalment m'ha agradat força, l'esperança sura entre versos...

Comparteixo el teu gust pels llibres (biografia) i per la ciutat on vaig nèixer.

Abraça les paraules que elles et donaran part del que necessites....

angie

Caram, un poema d'aquells que et deixen alguna marca no saps ben bé on. M'ha emocionat.