Coses estripades

Un relat de: Ze Pequeño
Quan les coses estan estripades
no hi ha rosa que les torni a redreçar.
Es torcen, ignorant les promeses,
i acaben caient pel seu propi pes.
Quan les coses deixen de ser vida
i passen a tenyir-se de color gris fosc,
no importa un bes, ni una abraçada.
Ni tan sols les paraules serveixen de res.
Quan es crea un abisme,
de gustos, de tendències, de passions,
els silencis fan esclaus els cors
i la cambra comuna sempre és a les fosques.
Quan no hi ha il·lusió
i l'esperança ha marxat per la finestra,
les bones intencions són una anècdota
i els fets tan necessaris ja no hi són.

Comentaris

  • betixeli | 26-08-2013

    Però quan ho pots posar per escrit i aconseguir que tot plegat prengui coherència, crec ja has fet un pas endavant en la direcció correcte.

  • Amunt![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-05-2013 | Valoració: 10

    quan les coses van mal dades i estem a baix de tot, només ens queda una sortida: anar cap amunt! Com? Prenent-nos les coses amb calma, pensant-les dues vegades i veient la sortida clara. No ens precipitem. Des de baix només podem mirar cap amunt. Malgrat tot, malgrat l'ànim negre que denota aquest poema, et felicito per haver transmès aquest sentiment de desassossec tan rebé. Una abraçada i, recorda bé, amunt!

    Aleix

  • Una gran veritat ![Ofensiu]
    Annalls | 29-04-2013

    Un poema molt realista i ben explicat! gris, foscor... quina pena oi!!! I mira que costa remuntar i tornar a confiar, qui ens assegura que no tornarà a passar?
    Anna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

636 Comentaris

116972 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com