(et) Dictaré les paraules

Un relat de: Ze Pequeño
Rere les tanques blaves
que limiten un espai tan infinit
hi ha el secret de les almoïnes.
Les mans esteses no arriben
a palpar prou com per conèixer
l'abast de la ferida.

Han estat cops d'aire
vinculats a una estona solitària.

Enllà dels marges,
una veu canta
cançons desesperades per nosaltres
que tu no sentiràs, però la meva veu,
arraulida vora la teva porta,
dictarà, una a una, totes les paraules
a la figura ignota que duu la teva cara
i que ara, en el fons d'aquest silenci,
m'intento convèncer que em comença a fer nosa.

Comentaris

  • La nosa que ajuda[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-08-2013 | Valoració: 10

    Hi ha moments de nosa que ajuden. Hi ha instants de serenitat per adonar-se'n. I crec que el aquest camí és positiu. El dolor corre riu avall. a la vora, juguem amb les pedres planes, llençant-les i observant els seus salts fins l'altra vora. Una abraçada.

    Aleix

  • Parlem...[Ofensiu]
    Annalls | 28-08-2013

    ... del cel, de la figura de Jesús? M'agrada, però no se si pisco alguna cosa.
    Potser si sabes més , el gaudiria millor.
    Anna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

636 Comentaris

115863 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com