La Naima

Un relat de: Ze Pequeño
La Naima té una veu estranya

com aquell qui parla sense escoltar-se,

perquè el que ella diu

mai no importa massa.

Amaga el rostre quan veu noves cares

que li pregunten pels seus germans

i per la seva mare. La Naima no té resposta

perquè mai ningú no li ha explicat

què signifiquen aquests silencis.

Sovint, quan és de nit, la Naima plora,

però no per tristesa, ni per ràbia.

Sovint plora perquè se sent sola

i no té amb qui compartir paraules.

Potser és per això que la Naima no parla.

No l'importa tenir la cara marcada

ni portar fang de fa dies als dits dels peus.

Ella dóna més importància

a una mà que mai no li estrenyen ni li agafen.

La Naima no té confiança en les persones

perquè ha après que les persones

no sempre són amables. I a vegades,

si algú li mostra que vol ajudar-la,

la Naima no somriu ni ho posa fàcil.

I qui pot culpar-la?

Ara fa dies que balla. Diuen que l'han vist

sota la pluja càlida, mirant el cel

i amb un somriure ample.

La Naima se sent més propera al cel.

No perquè passi gana ni perquè tingui set.

Se sent l'ànima d'aigua, i la pluja

li desfà les llàgrimes. I ella dansa.

I sap que quan s'aturi el ball,

la vida serà més silenciosa,

més trencada del que ja és ara.

La Naima riu. La Naima dansa.

La Naima, sense oportunitats,

cau al terra... i descansa.

Comentaris

  • M'encanta[Ofensiu]
    materesa | 06-07-2013 | Valoració: 10

    La Naima és una ànima perduda per la terra, que no trova el seu lloc, ni la seva gent... però és meravellosa

  • M'agrada, el que has escrit.[Ofensiu]
    Annalls | 25-03-2013

    La Naima es una nena sola? Sola , físicament també? No te cap adult al voltant?
    Llavors no es d'aquest país, on una nena pot morir-se de soledat, però sempre es procurara que hi hagi algú al seu voltant. He vist els comentaris de dos companyes a les que segueixo, i a partir d'ara a tu també et seguiré. A mi no m'importa la forma que li hagis donat a l'historia, m'agrada i, que la posis horitzontal o vertical , més igual. Bé per tu. Es maça.
    Anna

  • La Naima[Ofensiu]
    polpa d'aire | 21-03-2013

    m'ha enamorat.

    estic d'acord amb l'Altlantis que sembla més prosa poètica que poesia però té un ritme molt especial.

    felicitats!

    et seguiré!

    Polpa

  • Bonic...[Ofensiu]
    Atlantis | 20-03-2013

    El trobo molt bonic, però sembla més prosa poética que poema. Hi ha un tros en al final que té molt ritme, però tot el demés és molt explicatiu.

    M'ha agradat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

636 Comentaris

110355 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com