Per què no...?

Un relat de: Ze Pequeño
Per què no ens estimem
en soledat
en silenci
sense pietat
sense res a amagar
o amagant les pells
rere un retall
de carrer estrany
esquerp
estimat
perquès ens ha unit
i ens ha separat
estimar-nos
amb les pells
amb la veu
amb aquella veu
que mai no acaba de marxar
i que vol callar
tantes veritats
de la punta dels dits
que no poden explicar
fins que arriba un esguard
i es fa notar
i tremolós
al fons del cos
el petó urgent
que va marxant
que va marxant

que

va

marxant

Comentaris

  • Punts suspensius[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-10-2014 | Valoració: 10

    Un poema d'incerteses o de certeses que no volem veure. Un amor que batega o un amor que pateix. Un bes que ressona o que va marxant. Tots els dubtes de l'amor escrits amb bellesa, la gran feina del poeta. On és la frontera del si i del no? Quan hem de dir prou? Això ho sap cadascú i la millor manera de saber-ho és experimentar, saber, conèixer's a un mateix. Escriure és una gran teràpia per arribar a aquest punt. I escriure bé, com és sempre el teu cas,una primera passa importantíssima. M'alegra, malgrat la duresa del poema, llegir-te. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

636 Comentaris

113686 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com