Buit

Un relat de: Ze Pequeño
Els mots breus sortint del fred
em calmen l'emergència
de ser-hi.
El rostre, fugisser i impenetrable,
amaga els misteris
dels somriures
i dels gestos perduts.
Se'm moren els minuts
quan res no m'impulsa
ni m'estripa.
Amb un enigme al front
els dies silenciats passen factura
a l'ànima amb esquerdes
que em trenquen qualsevol esforç
de mantenir-me dreta.
No et puc dir res,
perquè si et miro la mirada,
els ulls delaten el que els mots
fa dies que intenten callar.
Em plora el cos,
i el cor pugna amb la fermesa
intentant no traspassar aquella línia
tan fina, tan suau, tan misteriosa,
que comença al perfil de la teva boca
i acaba al fons del meu desig.


Comentaris

  • Silenci i batec[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-11-2012 | Valoració: 10

    Paraules breus per iniciar un gran poema d'amor; ferit sí, però amor sentit. El fred com a excusa per a no obrir gaire la boca, per a no dir gaire allò que sentim, per a no escoltar la rèplica que no voldríem. Un magnífic retrat d'un estat d'ànim ferit, buit, deixat anar de paraules ben posades, presagi d'un benestar interior després d'utilitzar l'escriptura. M'ha alegrat molt tornar-te a llegir Salzburg. Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

635 Comentaris

130892 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com