Cercador
Somni II (Seqüència del final: Èxode)
Un relat de: Sergi Yagüe GarciaVan marxar volant
Els plaers, cremats pel sol moribund,
En una foguera d'ones.
El temps trencat com branca seca
Lligava els últims cants
Amb heura i sang,
I s'alienava, malaltís, a les tenebres.
L'èxode es produïa silenciós,
Massiu, solemne.
On les barques s'enfonsaven per sempre.
Comentaris
-
Solemne tenebra[Ofensiu]franz appa | 08-03-2008
Versos certament solemnes, d'una solemnitat tràgica. Tenebres, fugues, fi del temps, barques que arriben al seu ignot destí.
Un cant adolorit però d'un magnetisme infreqüent.
Salutacions,
franz
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
774653 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44