Somni II (Seqüència del final: Èxode)

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Van marxar volant
Els plaers, cremats pel sol moribund,
En una foguera d'ones.

El temps trencat com branca seca
Lligava els últims cants
Amb heura i sang,
I s'alienava, malaltís, a les tenebres.

L'èxode es produïa silenciós,
Massiu, solemne.

On les barques s'enfonsaven per sempre.

Comentaris

  • Solemne tenebra[Ofensiu]
    franz appa | 08-03-2008

    Versos certament solemnes, d'una solemnitat tràgica. Tenebres, fugues, fi del temps, barques que arriben al seu ignot destí.
    Un cant adolorit però d'un magnetisme infreqüent.
    Salutacions,
    franz