Somni d'un condemnat

Venia a dir-te algo i de poc no se m'oblida, amb aquest poema tan estrany!

Però m'agraden molt les imatges que crees: són molt inquietants.

Escolta, el que et volia dir és que abans he llegit el repte del triangle i que m'ha agradat per on has agafat el tema, un bon mestissatge de ciències i erotisme! Però a l'última línia, em sembla que "inerrable" està fora de context, no? Sembla que volguessis dir innarrable (que no es pot narrar), paraula que no trobo al diccionari; però inerrable significa que no es pot errar, infal·lible. De totes maneres, com que ets mig camote ...

petons!

quan escrivia coses que sols entenia jo (ara tampoc es que les entenguin els demès) i no pretenia fer el contrari, llavors les idees prenien forma d'imatges i esdevenien paraula.

Crec que el teu poema es aixó: la visió que tens de dintre a fora, colpidora.

Et puc assegurar que no l'entec del tot, però la sensació que transmet si que m'arriva i em golpeja. Ja em pasa amb d'altres.

Segueix escrivint, segur que en conjunt els teus textos seràn molt enriquidors.

Boigboig,
Tu no ets d'aquest món:
Vius de nit i els nens t'ignoren..
què és la vida doncs per tu?
en tot cas no deu ser el què la resta de persones entenem...
Busques consol en els arbres perquè ells són savis i no es poden moure? La seva vitalitat és d'una altra mena: silenciosa, no és la cridòria dels nens...

Comences el teu somni vital, que com el de tots et durà a la mort, però a diferència de molts, tu ho saps. I la quimera t'allunya de la vida que els altres viuen: el mar no és blau per tu sino tant sols estúpid i pútrid, perquè tu li demanes molt més a la vida...
L'àngel que et guia a tu no pot ser blanc i asexuat. La botiga, el món, la vida.. per a tu estan buits, i tant sols la mà d'un mag, potser la teva mateixa
et permet iniciar el teu somni i veure-hi clarament que en ell també hi està inclosa la soga que et matarà.
Fosc, i profund... lúgubre i tenebrós... realista si més no.
M'ha agradat... tot i que no sé si l'he entés del tot...

Boigboig,
Tu no ets d'aquest món:
Vius de nit i els nens t'ignoren..
què és la vida doncs per tu?
en tot cas no deu ser el què la resta de persones entenem...
Busques consol en els arbres perquè ells són savis i no es poden moure? La seva vitalitat és d'una altra mena: silenciosa, no és la cridòria dels nens...

Comences el teu somni vital, que com el de tots et durà a la mort, però a diferència de molts, tu ho saps. I la quimera t'allunya de la vida que els altres viuen: el mar no és blau per tu sino tant sols estúpid i pútrid, perquè tu li demanes molt més a la vida...
L'àngel que et guia a tu no pot ser blanc i asexuat. La botiga, el món, la vida.. per a tu estan buits, i tant sols la mà d'un mag, potser la teva mateixa
et permet iniciar el teu somni i veure-hi clarament que en ell també hi està inclosa la soga que et matarà.
Fosc, i profund... lúgubre i tenebrós... realista si més no.
M'ha agradat... tot i que no sé si l'he entés del tot...

Mira, com a noia ben obedient que sóc, aquí em tens, atenent la teva petició.... peró, saps? no et puc criticar.... perquè no he entès res del teu poema... Això sí, m'ha transmès una infelicitat ferotge.... va per aquí?

Un petó, cuida't!