Solitari com la nit sense estrelles

Un relat de: Sergi Elias Bandres

Ei, si us plau, ajuda'm.
No tinc res.
Res.
La ciutat fa anys
va amagar les estrelles.
Altres cors fa dies
em van amagar a mi
al pou del carrer de l'hivern.

No tinc forces.
Tens un euro?
Voldria llet.
Saps?
He perdut la família.
Saps?
He perdut els amics.

Ei, si us plau, ajuda'm.
No em queden llàgrimes
als meus ulls cecs.
Parla'm del que vulguis.
Necessito una veu.

Els diners de viatge.
Jo congelat.
Ja no sé
si el món dóna voltes.
Ei, si us plau, ajuda'm.

Escric cartes al cel
però no m'envien
cap remei.
Massa cansat.
Els meus ossos fan figa.

Aquesta és la sort
del que vosaltres
anomeneu vagabund.
Del que vosaltres
anomeneu drogaadicte.

Arriba el dia.
És pitjor que la nit.

Arriba la nit.
És pitjor que el dia.

Si no m'ajudes
potser a la propera cantonada
et dic adéu.

Comentaris

  • Hola Sergi[Ofensiu]
    Naiade | 20-04-2008 | Valoració: 10

    Veig que has tornat amb força. Un poema dur però real. Et poses a la pell del que pateix, veient com cada dia és va degradant més, demana ajuda, però la gent passa de llarg, abandonant-lo a la seva sort. Ho ha perdut tot i ho sap, encara no ha arribat al punt del no retorn, però comença a veure les orelles al llop i te por.
    He estat uns dies fora i m'ha fet il·lusió trobar els teus comentaris, veure que tornes a escriure i m'he emocionat al llegir la teva nova biografia.
    Gracies amic
    Una forta abraçada

  • Jimbielard | 15-04-2008 | Valoració: 10

    pot tenir tanta bellesa un relat ple de tanta cruesa?

    Joan.


  • Molt cert[Ofensiu]
    Sílvia Cantos | 12-04-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, és d'una bellesa molt tendra però a l'hora dura, és sincera i crua com la vida.

  • gypsy | 12-04-2008 | Valoració: 10

    solitud, aquest univers que pot ser tan terrible i tan indolent.
    Deixar de fer quelcom per ajudar a algú, també és formar part de la seva davallada personal.

    Un bell i sentit poema, Sergi!

    gyps

  • El que vull...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 12-04-2008 | Valoració: 10

    ...dir és que hem de ser conscients en que hem de deixar les drogues i es possible i factible però després ens haurem d'aguantar a nosaltres mateixos.

  • Jo tinc ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 12-04-2008 | Valoració: 10

    ...un petit poema relat que es diu "Em va demanar una moneda" si tens temps llegeix-te'l i veuràs, hi ha moltes persones a les que el dia els és més fomut que la mateixa nit, quan han de trobar la dosi o el bocí de verí que els permet seguir un dia més vius, és una llàstima, però hem de tenir molta paciència amb aquestes persones i tractar d'ajudar-les, quant a les drogues Tot és possible, però una altra cosa és canviar les maneres de ser, això ja és més difícil.

  • Pidolaire de paraules[Ofensiu]
    deòmises | 11-04-2008 | Valoració: 10

    i no escatimaré escrits per a omplir el silenci de soroll.

    Gràcies, d.

  • Clar de lluna | 11-04-2008 | Valoració: 10

    ...és preciós! Sí, m'ha agradat molt. Llenguatge planer i directe, una súplica d'humanitat, dur, però real. Arriba al lector, fa pensar quantes vegades girem la mirada a la realitat, quantes vegades som egoistes, quantes vegades....

    Gràcies ple comentari i per recomanar-me aquest poema!

    Una forta abraçada!

  • Por a la soledat,[Ofensiu]
    Avet_blau | 11-04-2008 | Valoració: 10

    Excel·lent !,
    captan la por a la soledat,
    al dia , a la foscor , a qualsevol canvi,
    en un demanar ajuda, desesperadament,
    a la foscor;
    sentir-se sol, molt sol,
    rodejant de gent , molta gent.
    Avet

  • Nit fosca[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-04-2008 | Valoració: 10

    Un poema que vessa soledat, desesperació, una certa resignació per part d'algú que encara espera el miracle ( Escric cartes al cel però no m'envien cap remei. ) però que al mateix temps és ben conscient de la seva realitat ( ... potser a la propera cantonada et dic adéu. ), de la seva vida que es va degradant ( Arriba el dia. És pitjor que la nit./ Arriba la nit. És pitjor que el dia. ) a cada moment que passa...

    Has tornat amb força... Ja t'enyorava!

    T'envio una abraçada ben contenta de tornar-te a llegir,
    Unaquimera

  • Donant voltes[Ofensiu]
    franz appa | 05-04-2008

    El món dóna voltes, sí, i mai no és igual un dia a l'altre, una nit a l'altra, i els amics i els amants mai no es repeteixen, encara que siguin els mateixos no són idèntics.
    Principi d'indeterminació, dins la física subatòmica. Principi de la incertitud, en la física dels cossos.
    La solitud és un territori feréstec. Però el cel és buit, millor els poblats inferns de les nostres ciutats.
    Bell poema, bellament desesperat a estones, emotivament aferrat al crit de l'ajut que tots necessitem.

    Salut,

    franz

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

626 Relats

1751 Comentaris

416530 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.

eliasbandress@gmail.com


Sergi