Cercador

Llista categories

Sofia vol morir i no sap com

Un relat de: Àfrika Winslet

Sofia es mira al mirall
vomitant les sobres dels somnis d'avui,
del menjar de demà, dels malsons d'ahir,
i no veu el sac d'ossos que és
perquè Sofia té els ulls del revés.

*

Sofia s'amaga al seu llit
i no deixa sortir la seva pena;
per no sentir-se sola
vol que dormi amb ella. I així,
abraçada a un coixí que l'ofega,
mor poc a poc cada nit .

*

Sofia s'espanta de la llum que l'enfoca,
dels crits i de la musica que sona,
i corre a salvar-se als seus braços.
Ell l'empeny cap al wàter i li ofereix la coca
que li emmudirà el cervell
i li destrossarà la vida tornant-la boja
però sempre per ell, se l'estima...
sent a les venes un cavall que es desboca.

*

Sofia se sent més maca, més divertida,
més simpàtica i directa, més atractiva.
Sofia cau dels tacons i es torça un turmell,
duu una faldilla marró i un tel als ulls
que la fa veure el que vol i no és.
Sofia té set i té por...
s'aferra al seu got com qui abraça la vida
desitjant la mort de la pròpia Sofia.

Comentaris

Afegir comentari

Ei![Ofensiu]
AnNna | 17-04-2006 | Valoració: 9
M'agrada :)

Molts petons!
Bufff[Ofensiu]
Emelkin | 17-04-2006 | Valoració: 10
Ja son quasi les 5 del matí i men vaig a dormir! t'he stat llegint una stona, x anar a dormir acompanyat duna mica de poesia ^^ man encantat els relats del so d la fi, el de la noche loca i akest sobretot! man semblat molt contundents i directes i farcits de metàfores impossibles(que tu fas possible) i res mes tu, ke tinc son xo ke et mereixes mil 10! segueix publicant que no vull anar a dormir amb la pena d no llegir-te ^^ Na nit
ostres[Ofensiu]
tramuntana | 19-03-2006 | Valoració: 10

Un poema dur, molt dur. Primer em pensava que era un poema dedicat a l'anorexia i tal. Està molt ben escrit, original. M'agrada el teu estil.
Feia temps que no passava per la web! he estat súper liadaaa, però bé, torno a ser aquí!
Et seguiré llegint, doncs m'agrada el que escrius , té qualitat.

P.D: Ets tu la que organitzes la trobada de relataires? Bé, ja m'ho diràs!!!
ptns!! i encantada d'haver-te llegit!

laura^^
uau![Ofensiu]
Capdelin | 18-03-2006 | Valoració: 10
avui trepitges camins durs, reals, encara un xic tabús...
has sabut jugar amb les paraules suaus i fortes a la vegada i li dónes al poema un toc d'impotència, de pena i de cruesa humana...
Ets omnívora poetessa i aquesta vegada has posat la mà dins dels budells febles de la condició humana...
És la imatge del suïcidi innocent i involuntari, però la droga és un pit-bull ferotge que rarament d'ell et salves...
M'has deixat tocat, enfonsat i preparat per odiar tota mena de vida artificial de la droga.
Segueix, segueix escrivint... els teus escrits sí que són per a mi una salvadora... droga!!! je je
ptons i una abraçada!
opinió personal[Ofensiu]
instants | 17-03-2006
bones,

Crec que és un bon relat, tot i que hi ha aspectes del mateix que cauen en tòpics, tòpics existents però que no permeten ser més cruu i brutal, tanmateix podria ser més colpidor, que penetres en el cor, trencant les barreres de l'absurditat.

No em plantejo el contingut més enllà del primer comentari d'aquest relat, crec que ja n'hi ha prou de fer les coses amb l'excusa d'agradar als altres, sofia pren la droga perque li ofereix el seu xicot, si és el teu xicot no et donarà mai merda perque te la fotis (digo yo) en tot cas seria: " el fill de puta que se la tira li posa coca al nas" o bé "ella no sap que és l'amor, tot i que el desitja, si l'estimes no es fotria merda pel nas".

ostres com m'he aixecat jo avui, hehehe, no és res personal, només que penso i sento que podries haver arribat un xic més enllà.

Una abraçada
Sofies...[Ofensiu]
Guspira | 15-03-2006
Bonic i trist poema, la Sofia que vol ser, que imagina, que vomita somnis devant el mirall, que estima cega sense rumb...
Un poema que fa pensar sobre aquest buit que aquests temps amenaça tothom i que s'ha d'evitar sempre que puguem.

Una abraçada!

Guspi
La fi de les Sofies[Ofensiu]
jugant amb les lletres | 15-03-2006 | Valoració: 10
De Sofie n'està ple el món... De vegades penso amb elles i amb la roda de la fortuna que, desgraciadament per elles, no els ha tocat cap premi. No obstant la roda sempre fa això: rodar, i lluitar és un privilegi que es concedeix a tots.

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Àfrika Winslet

107 Relats

829 Comentaris

160104 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits

Biografia:

Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...

eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall

Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.

He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >