Si jo no hagués nascut

El 14 de maig de 1975 a les deu de la nit els ulls de la mare no haurien brillat amb la força dels d'una partera, al pare no li haurien dit que la tercera també venia nena i les meves germanes s'haurien d'esperar tres anys més per a fer lloc a un altre bressol.

Al vespre d'aquell dimecres 14, la parella hauria deixat les filles de cinc i tres anys a casa els avis. Que des que tenien les nenes, no anaven al cinema i aquell vespre s'estrenava l'Exorcista. La nena diabòlica ocasionaria una setmana de malsons a la que mai no hauria estat la meva mare. Si jo hagués nascut, aquelles nits tampoc haurien estat plàcides.

Al parvulari, els meus cabells no haurien estat joguina d'aquell nen al qual finalment vaig clavar les dents. El seu braç d'home expert no tindria el senyal de guerra dels infants. L'Alba no hauria estat la meva millor amiga i avui en seria una altra, la seva companya per a tota la vida. La bicicleta d'en Mateu no s'hauria estavellat contra el mur, sense la meva tossudesa per ser la seva reina i asseure-m'hi al darrere. Però els reis de veritat no li haurien portat una bici nova aquell mateix any.

La meva germana petita, la que es faria esperar tres aniversaris silents, mai no coneixeria la meva manera de ser i no hauria tingut la necessitat de desmarcar-s'hi amb l'ímpetu en què ho ha fet al llarg de la nostra coexistència. Tal vegada ara duria una estella de mi.

El primer petó innocent que va rebre en Joel li hauria fet la Remei, però més curtet. De ben segur que avui no estarien junts. Si jo no hagués nascut, potser en Joel estaria buscant parella.

Passats els anys, petites coses haurien estat diferents. Distreus el camí de qui et topes pel carrer, sobretot el d'aquell amb qui et creues la mirada i no saps perquè.

Si jo no hagués nascut, el pare no hauria pogut dir, quan girava el cap a les nines, que li recordava la nena de l'Exorcista. Però al cap de sis mesos el dictador també hauria mort al llit.