si jo fos una lluna la pruna...

M'agrada molt aquest poema, està carregat de tendresa i en molts dels teus poemes i trobo una part innocent sempre en forma de conte i m'encanta. Felicitats!!!
una abraçada

Si tu fossis... la lluna la pruna, l'infant que fores (que vam ser tots)... Pots viatjar amb saviesa i un lleu tel de melangia en aquell temps dels contes infantisl, aquell temps que era una dilatació de l'emoció incessant de la descoberta.
Mirem allà, per retrobar el que va ser, el que vam ser... i ens trobem definitivament com el que som, com la amre que juga a les nines, el nostre veritable jo que conté encara la llavor del que hem anat sent, com una successió dels homes i les dones que van passant pel temps i dels temps que van passant per les dones i els homes.
Un poema simplement deliciós, Teresa.
Una abraçada,
franz

Mare, plena fecunda que mira i observa com tot va canviant.
Salut.

...poema. La imaginació al poder, trapella Lluna series tu. M'ha agradat molt els versos:
trapella perfumada de sol
amb el meu mirall esplendent i embruixat
li faria la rateta tall d’ungla o meló.

Molt bé! Una abraçada.

d'aquest nou membre a la teva família, em dóna la impressió que fa surar la teva tendresa i sensibilitat dolcíssima malgrat que, a voltes, no vulguis demostrar-la.
Després de set dies inoblidables torno a entrar a RC. Ja ho enyorava!
Un petonàs , estimada Teresa.

Què dolça la màgia d'una cançó de bressol tan típica de la llengua catalana! M'agrada el repàs a la infància i com ho evoca el poema. Felicitats per la tendresa necessària en un tema com al que pertany "La lluna, la pruna"!

quin vocabulari més bonic utilitzes i com jugues amb les cançons, els contes i les paraules plenes de sentiments
un petonet
joan