quina vergonya!!!

Un relat de: teresa serramia
Retallables

Divendres altre cop, trosset de calendari. Retallable.
Tardor en ple vol punyida a dentellades, tisores
rabioses. Cosset menut de nin robat com retallat,
dormint un son sense pallassos ni dolceses. Estafat.
Tisores rabioses cos menut gronxat per les ploroses
ones, esbotzat, robat, com ple de serradures.
Ninotet petitó com retallat, colpit d’oblit i indiferència.


Comentaris

  • El va expulsar el mar[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-11-2015 | Valoració: 10

    Ja ho pots dir, quina vergonya! Mentre en el nostre món els petits gaudeixen ( no tots, malauradament) d'una infantesa agradable i protegida, hem de veure la sordidesa d'unes imatges esfereïdores. Ho has dit molt bé, amb poques paraules però les suficients per a mostrar la vergonya compartida per tots nosaltres.

    Jo també vaig escriure un poema sobre el tema: "El va expulsar el mar". També amb molta vergonya.

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82663 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.