sols vull cadenes de l'amor

Un relat de: teresa serramia
Sols vull cadenes de l’amor

sóc blanca alhora negre
i sóc de tots colors
sóc home dona nen- sóc indigent
i tinc mil noms mil cossos
mil sexes mil mirades
mil parles mil orígens
religions costums creences
i em cal la teva clau- deslliura’m
allibera’m i trenca’m les cadenes
l’asfíxia el càstig la ferida prohibicions
tenalles del meu cor i de la ment
fanatismes fogueres
fronteres aparheids reixes barems
perquè jo sóc la teva set la fam el plor
la teva por
-sóc tu

Comentaris

  • Les cadenes de l'amor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-06-2012 | Valoració: 10

    Aquest bellíssim poema té un ritme bestial. M'agradaria sentir-te'l recitar, cantar. Un conjunt magnífic de paraules escollides, amb un rerefons difús, amarg però ple de bellesa i lletra majúscula. Ets una poetessa de nassos! Una abraçada d'un admirador més.

    Aleix

  • Sóc de tots colors [Ofensiu]
    panxample | 06-05-2012

    Un gran poema
    Enhorabona

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Bell, potent, exhaustiu, [Ofensiu]
    allan lee | 10-04-2012

    íntimament dolorós i transfigurador: les teves paraules volen per sobre d'aquestes cadenes que saps dibuixar tant amargament i aixequem el vol, els teus lectors admiradors, amb el cor esclatant de llum. Ets una gran poetessa, Teresa. Tota la meva admiració per tu.

    a

  • Em recorda [Ofensiu]
    David Gómez Simó | 10-04-2012

    el teu primer vers aquell altra de la GRAN-GRAN Gioconda Belli:

    Visteme de amor, que estoy desnuda

    Que n'ets de GRAN tu també escrivint i que bé que fas arribar les imatges de llibertat amb les teves paraules.

  • Dens, intens, immens[Ofensiu]
    rautortor | 20-03-2012

    Tal com va rajant, al poema no li cal cap pausa ni entorpiment gramatical, raja tot sol, amb fúria però amb determinació. Qui sóc, què soc, on visc, què necessito; només tu em pots alliberar de l’infern obscur dels fanatismes i de les fòbies, només l’amor és capaç redimir i afranquir amb cadenes multicolors –com l’arc de Sant Martí-, amb cadenes de comprensió, d’afecte universal, de llibertat sense fronteres.

    Un bell i original poema. Et felicito.

    Raül

  • Jo també, Teresa ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-03-2012 | Valoració: 10

    Sols vull cadenes d'amor, fortes i irrompibles que abracessin tots els éssers humans.
    M'ha encantat el poema però ja estic acostumada a llegir-te i no m'ha sorprès una meravella més.
    Molts petons, estimada Teresa.

  • Amalgama[Ofensiu]
    Carles Ferran | 20-03-2012

    Preciosa i alhora corprenedora descripció del que som els humans, la nostra diversitat, la nostra feblesa, i també la nostra semblança malgrat tot allò amb que ens separen, ens discriminen, ens etiqueten. Un model únic, l’humà, recalcat per l’estil original que prescindeix dels signes d’ortografia i així ens amalgama i ens fa unitat.
    Em trec el barret.

  • quanta[Ofensiu]
    bombetadellum | 20-03-2012 | Valoració: 10

    imatge junta
    i el final m'ha impactat
    és diferent i per això m'agrada
    Felicitats :)

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

68115 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.