sols vull cadenes de l'amor

Aquest bellíssim poema té un ritme bestial. M'agradaria sentir-te'l recitar, cantar. Un conjunt magnífic de paraules escollides, amb un rerefons difús, amarg però ple de bellesa i lletra majúscula. Ets una poetessa de nassos! Una abraçada d'un admirador més.

Aleix

Un gran poema
Enhorabona

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

íntimament dolorós i transfigurador: les teves paraules volen per sobre d'aquestes cadenes que saps dibuixar tant amargament i aixequem el vol, els teus lectors admiradors, amb el cor esclatant de llum. Ets una gran poetessa, Teresa. Tota la meva admiració per tu.

a

el teu primer vers aquell altra de la GRAN-GRAN Gioconda Belli:

Visteme de amor, que estoy desnuda

Que n'ets de GRAN tu també escrivint i que bé que fas arribar les imatges de llibertat amb les teves paraules.

Tal com va rajant, al poema no li cal cap pausa ni entorpiment gramatical, raja tot sol, amb fúria però amb determinació. Qui sóc, què soc, on visc, què necessito; només tu em pots alliberar de l’infern obscur dels fanatismes i de les fòbies, només l’amor és capaç redimir i afranquir amb cadenes multicolors –com l’arc de Sant Martí-, amb cadenes de comprensió, d’afecte universal, de llibertat sense fronteres.

Un bell i original poema. Et felicito.

Raül

Sols vull cadenes d'amor, fortes i irrompibles que abracessin tots els éssers humans.
M'ha encantat el poema però ja estic acostumada a llegir-te i no m'ha sorprès una meravella més.
Molts petons, estimada Teresa.

Preciosa i alhora corprenedora descripció del que som els humans, la nostra diversitat, la nostra feblesa, i també la nostra semblança malgrat tot allò amb que ens separen, ens discriminen, ens etiqueten. Un model únic, l’humà, recalcat per l’estil original que prescindeix dels signes d’ortografia i així ens amalgama i ens fa unitat.
Em trec el barret.

imatge junta
i el final m'ha impactat
és diferent i per això m'agrada
Felicitats :)