dentitat

Un poema fantàstic, m'agrada't molt el joc de paraules que fas servir en tot ell.

Naixem de l'amor, bé, així hauria de ser, arribem al món amb dentitat, la I li anem afegint a base d'anar vivint un dia darrera l'altra.

El teu poema certament fa reflexionar.

M'agradat molt, t'he descobert i no deixaré de llegir-te.

Gemma

Tots naixem d'allò que se'n diu amor i que, com tu molt bé dius, és cec i irracional. És la crida de la natura, el parany de la supervivència de l'espècie.
M'ha encantat el vers final: Perquè algú em diu tu, sé que sóc jo (menys o menys perquè no tinc el text al davant). Només aquest vers, ja val un premi.

que tots/es naixem i morim un xic cada dia.
Malgrat els dies grisos que tots i totes podem tenir , no estàs contenta de ser el fruit de dues persones que s'estimaven ?
Molts petons, estimada Teresa.

que tots/es naixem i morim un xic cada dia.
Malgrat els dies grisos que tots i totes podem tenir , no estàs contenta de ser el fruit de dues persones que s'estimaven ?
Molts petons, estimada Teresa.

Immens Teresa, menys mal que he entrat a llegir-lo, perquè m’he dit que l’he llegit que tu ets qui ets tu ¡
Felicitats,felicitats,felicitats¡

Molt bon atac al flux ronyós generacional i fètid que són les tradicions dels prejudicis, Teresa! Felicitats!

Sóc el abans Sergi Elias Bandres, m'he passat al pseudònim Xirigau.


Sergi

... quins 71 anys!!! I, quin descobriment!!! I, quina biografia!!! I, quina sort tenir
72 relats per endavant!!! Paraula que et llegiré i et comentaré.
Una abraçada ben esbojarrada d´un que va en camir de ser avi per primera vegada.
Jaume

que duu a una gran reflexió guarnida amb bells mots i metàfores.

felicitats

pd.- perdona si no et vaig contestar al teu últim comentari al blog estic una mica despistat i acalorat últimament
un petó ben sincer

i abraçadetes

joan

Com pots veure, ara que tinc una mica de temps
ja he fet acte de presència al teu espai.
Ho sento molt si t'has pres quelcom malament amb mi, però no era la meva intenció.

Anant al poema, podriem dir que tens raó amb allò de dir que nosaltres som perquè a algú li ha interessat que hi fóssim.-ara no sé si m'he explicat bé-
Res, només que com sempre m'ha agradat molt de llegir-te, de tornar a comentar-te i espero no tardar tant de temps la pròxima vegada.
Una abraçada ben literària apreciada Teresa.

No sé, potser hauries d'entendre que de vegades es passen èpoques dolentes a nivell psicològic personal -parlo per mi- i que no sempre tot ens és tan fàcil com sembla.I mira que quan puc m'hi passo hores a rc eh!!

I perquè vegis que aprecio el teu art poètic, doncs ara mateix et poso entre els meus preferits.

Un joc de paraules que m'ha deixat bocabadada. Fa poc que soc pels Relats i mica a mica us vaig trovant. Fins aviat Teresa.
un petó
Marta

Si, trasbalsat i meditatiu,'intel·lecte i natura.
Un jo profund fruit de l'amor,de la sal de l’ona revoltada.
Preciós
Avant

Magnífica reflexió del jo i la mare que el va parir. Eco de paraules en una vall profunda, en una cala profunda (Cala Pedrosa, a Tamariu, et va bé?), que et qüestiona qui sóc, on vaig, d'on vinc? La repetició de paraules les afirma i juga amb la seva música i com que la poesia és música de paraules, objectiu acomplert. Una meravella Teresa. Abraçades d'un altre jo.

aleix