Llàtzer: l'escrache

Breu poema a la mentalització. ¿Que es el que fem!!! Segons ells, no ens blasmis. no ens eixordis ni escridassis, deixa’ns en pau, calla d’un cop. No seria millor tenir-los al oblit que es facin la guerra entre ells veient que el poble ja no conten amb ni en el sopor condicional o incondicional, ells faran igualment el que els sembli més oportú per el seu benefici o benestar, “contes tu per quelcom”, il•lusos som si pensem canviar-los. Que fins i tot no podem traduir la paraula l’escrache «escarni» o més ben dit a la merda tots plegats.

la indignació que tenim tots davant de la postura impertorbable d'aquells que haurien de treballar per tots nosaltres i han dimitit de les seves funcions donant la culpa a una situació que ells mateix han creat. M'uneixo a totes les veus que t'han comentat abans i et felicito per haver trobar les paraules tan adients i poètiques per a denunciar aquest estat de coses.

Bona primavera!

Dicc. VCB, vs. ESCRACHE

CODOLET m. dim.
per còdol.
|| 1. Burla que es fa i molèstia que es dóna als habitadors d'una casa, tirant pedres a les finestres i portes d'aquesta; cast. hacer el ladrillejo. Per quant en la present ciutat se fa molt gran abús y frequentació de fer codolets, a algunes cases tirant pedrades a les finestres y a les portes de dites cases y altrement en inquietació y infàmia de las personas a qui dit codolet se fa, Provehex y ordona sa Senyoria, que qui tals codolets faran incórregan en pena de deu lliures: aplicadores com damunt és dit: y de estar trenta dies a la presó, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 936). ...

El teu poema: just, ara i sempre.

Fins quan deixarem que titllin de violència la protesta, i segueixin aplaudint la violència que ells practiquen? Com m'agradaria veure una Revolució Francesa a l'espanyola, amb la guillotina a la plaça del Sol, aquell lloc que tan els molesta!

Sento vergonya quan veig politics criticant aquests manifestants. No és violència fe fora de casa a algú, amb policia inclosa? M'alegra molt llegir-te de nou Teresa, tan viva i tan forta com sempre. Una abraçada.

Aleix

amb el teu estil particular dius les veritats i descrius les barbaritats que avui en dia estan d'actualitat.... ÉS CLAR QUE SÍ, ESCRACHE I EL QUE FACI FALTA !!!
salutacions !!
joan

que encara em semblen suaus per a una situació massa d'actualitat. Fins on hem d'arribar per a posar fi a tots aquests excessos?
Excel·lent crítica, estimada Teresa.
Petons