palpant, palpant-te

Masa tristor masa generositat mal repartida. Gràcies

Meravellosament conduit , un calze de mots que regalima sempre se les teves sàvies mans de poetessa.
Una abraçada i un toll d’admiració per el teu bell poema

Un poema preciós per la sensibilitat i les imatges rera la boira. Des del primer moment m'ha semblat que parlaves de la maternitat, de la dolça magrana que és el fill i de les mans palpant el ventre que ha de fruitar.
Sigui el que sigui, la tendressa que es desprén de les teves paraules fa que agraïm l'existència de poetes com tu.

Massastge i Tendresa... cal i animo a practicar-ho. Enhorabona Teresa !!!

Un poema amb tacte en més d’un sentit... realment un text emocional. Trobo molt bonic el moment en què dius: “Dolcesa de magrana” una imatge delicada i bella que em transporta als nadals passats a casa els pares amb tota la família reunida...

Felicitats

Una abraçada

Eloi

...I el poema és com una carícia d’aquestes mans-calzes de tendresa que ens palpa els sentiments i l’ànima. I l’ànima s’arrauleix i somnia.

Sempre he volgut arribar a comprendre l’ànima femenina. No em resulta fàcil. Educats en diferències, ens costa als homes entrar en les coincidències. La mare, les germanes, les amigues, les amants... Sempre en la distància, malgrat la proximitat de l’afecte i la tendresa. M’agradaria ésser capaç d’escriure sobre les dones com ho fas tu, no per la forma, sinó pel contingut. I quan llegeixo els teus versos em quedo absort i confús, ofuscat per la por de no arribar al fons del que vols dir.
Així i tot, la bellesa de les imatges i la contundència de les idees em sedueixen i em transmeten sensacions íntimes de bon gust. Dolcesa de magrana, això és el que hi veig. Dolç i aspre, però sempre tendre, malgrat tot.

Raül

els teus poemes, Teresa , però alguns d'ells fan , a més a més, pessigolletes a l'ànima i aquest n'és un.

Abraçadotes de les més càlides.

Molt bé, Teresa! Ja l'havia llegit i l'he buscat i he vist que havia fet una valoració igual: em va enamorar el primer dia i em continua enamorant.
Una abraçada, preciosa,

Materile

que es transforma, per un conducte de cos i d'ànima, en fragància esplendent. La tendresa que no es veu, que no es valora, perquè és tan callada i perfecte, que no la reconeixem. La bellesa de les mans d'una dona que ha sofert i ha estimat més enllà del què ningú suposava.
Els teus poemes, estimada Teresa, tenen un segell, una tinta invisible que els marca: com a grans i com a exquisits. No hi ha un escrit més bell que aquest en un dia com avui.
Una enorme abraçada i la meva admiració

Silvia

Un poema que parla de la dona des de dins i des del cos. Per què és tan important els cos per les dones? M’agrada així tal com ho dius: posant-te les mans i palpant la tendresa. Un poema que gairebé el toques, suau...

Una abraçada

Que oportunament m'arriba avui aquest poema, Dia Internacional de les Dones! Un poema que, lluny de l'estridència, d'èpiques o de proclames que sovint són més cridaneres que eficaces, furga en la intimitat, des de la pell cap endins, fins a la llavor mateixa de la vida, aquest miracle sostingut amb el valor, la capacitat de pair el patiment o l'amargor del rebuig, i que encarnen diàriament tantes i tantes dones, tantes i tantes mares.
Retornant al món que ofereix hostilitat l'abnegació sense límit de la cura maternal, les dones fan que la vida avanci, a les palpentes, aparentment fràgil però amb una determinació indestructible.
Salutacions i una abraçada emocionada, Teresa.