palpant, palpant-te

Un relat de: teresa serramia
Palpant, palpant-te


Després que te les has rentades
amb gotes de reciclades penes,
tu t’has posat les mans.
El tacte de les mans.
Carícies.
I en la llàgrima closa, t’hi ha quedat
pols de rebuig amarga.
Badant-se dins de tu, després, fragància.
Fruita del cos madura entre les mans,
els fills.
Dolcesa de magrana.
Calzes de pell palpant, palpant-te
la tendresa.



Comentaris

  • La dona decebuda[Ofensiu]
    Lifins | 23-10-2019 | Valoració: 10

    Masa tristor masa generositat mal repartida. Gràcies

  • Que faríem sense la Tresa[Ofensiu]
    Xunxi | 23-08-2013 | Valoració: 10



    Meravellosament conduit , un calze de mots que regalima sempre se les teves sàvies mans de poetessa.
    Una abraçada i un toll d’admiració per el teu bell poema

  • Fruita que madura[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 17-05-2013 | Valoració: 10

    Un poema preciós per la sensibilitat i les imatges rera la boira. Des del primer moment m'ha semblat que parlaves de la maternitat, de la dolça magrana que és el fill i de les mans palpant el ventre que ha de fruitar.
    Sigui el que sigui, la tendressa que es desprén de les teves paraules fa que agraïm l'existència de poetes com tu.

  • El tacte[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 13-04-2013 | Valoració: 10

    Massastge i Tendresa... cal i animo a practicar-ho. Enhorabona Teresa !!!

  • tacte en més d’un sentit... [Ofensiu]
    Eloi Miró | 03-04-2013 | Valoració: 10

    Un poema amb tacte en més d’un sentit... realment un text emocional. Trobo molt bonic el moment en què dius: “Dolcesa de magrana” una imatge delicada i bella que em transporta als nadals passats a casa els pares amb tota la família reunida...

    Felicitats

    Una abraçada

    Eloi

  • Tacte[Ofensiu]
    Carles Ferran | 12-03-2013

    ...I el poema és com una carícia d’aquestes mans-calzes de tendresa que ens palpa els sentiments i l’ànima. I l’ànima s’arrauleix i somnia.

  • Tendre, malgrat tot[Ofensiu]
    rautortor | 10-03-2013


    Sempre he volgut arribar a comprendre l’ànima femenina. No em resulta fàcil. Educats en diferències, ens costa als homes entrar en les coincidències. La mare, les germanes, les amigues, les amants... Sempre en la distància, malgrat la proximitat de l’afecte i la tendresa. M’agradaria ésser capaç d’escriure sobre les dones com ho fas tu, no per la forma, sinó pel contingut. I quan llegeixo els teus versos em quedo absort i confús, ofuscat per la por de no arribar al fons del que vols dir.
    Així i tot, la bellesa de les imatges i la contundència de les idees em sedueixen i em transmeten sensacions íntimes de bon gust. Dolcesa de magrana, això és el que hi veig. Dolç i aspre, però sempre tendre, malgrat tot.

    Raül

  • Poetassa!![Ofensiu]
    bloodymaruja | 10-03-2013 | Valoració: 10

    M'ha encantat..i quines comparançes... "amb gotes de reciclades penes".. No tinc prous mots per expressar la meva admiració, Teresa.

  • M'enamoren[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-03-2013

    els teus poemes, Teresa , però alguns d'ells fan , a més a més, pessigolletes a l'ànima i aquest n'és un.

    Abraçadotes de les més càlides.

  • Palpar[Ofensiu]
    Materile | 09-03-2013 | Valoració: 10

    Molt bé, Teresa! Ja l'havia llegit i l'he buscat i he vist que havia fet una valoració igual: em va enamorar el primer dia i em continua enamorant.
    Una abraçada, preciosa,

    Materile

  • la tristesa[Ofensiu]
    allan lee | 08-03-2013

    que es transforma, per un conducte de cos i d'ànima, en fragància esplendent. La tendresa que no es veu, que no es valora, perquè és tan callada i perfecte, que no la reconeixem. La bellesa de les mans d'una dona que ha sofert i ha estimat més enllà del què ningú suposava.
    Els teus poemes, estimada Teresa, tenen un segell, una tinta invisible que els marca: com a grans i com a exquisits. No hi ha un escrit més bell que aquest en un dia com avui.
    Una enorme abraçada i la meva admiració

    Silvia

  • Atlantis | 08-03-2013

    Un poema que parla de la dona des de dins i des del cos. Per què és tan important els cos per les dones? M’agrada així tal com ho dius: posant-te les mans i palpant la tendresa. Un poema que gairebé el toques, suau...

    Una abraçada

  • A les palpentes[Ofensiu]
    franz appa | 08-03-2013

    Que oportunament m'arriba avui aquest poema, Dia Internacional de les Dones! Un poema que, lluny de l'estridència, d'èpiques o de proclames que sovint són més cridaneres que eficaces, furga en la intimitat, des de la pell cap endins, fins a la llavor mateixa de la vida, aquest miracle sostingut amb el valor, la capacitat de pair el patiment o l'amargor del rebuig, i que encarnen diàriament tantes i tantes dones, tantes i tantes mares.
    Retornant al món que ofereix hostilitat l'abnegació sense límit de la cura maternal, les dones fan que la vida avanci, a les palpentes, aparentment fràgil però amb una determinació indestructible.
    Salutacions i una abraçada emocionada, Teresa.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

398 Comentaris

69518 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.