retallables

Un relat de: teresa serramia
Retallables


Divendres altre cop, trosset de calendari. Retallable.
Tardor en ple vol punyida a dentellades, tisores
rabioses. Cosset menut de nin robat com retallat,
dormint un son sense pallassos ni dolceses. Estafat.
Tisores rabioses cos menut gronxat per les ploroses
ones, esbotzat, robat, com ple de serradures.
Ninotet petitó com retallat, colpit d’oblit i indiferència.


Comentaris

  • Retall de vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-09-2015 | Valoració: 10

    Retall de vida o vida retallada. Una forma d'entendre la vida amb sensibilitat, cor i dibuix. Que bonics són els retallables i que tristos són els nens retallats! Una forta abraçada, Teresa i és un gran plaer llegir-te de nou.

    Aleix

  • dramàtic[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 17-09-2015 | Valoració: 10

    Crec haver entès les teves paraules. Parlem del menut, de qui la imatge ha creuat el món sencer. Oi?

    Les ploroses ones. I com no? Tots hauirem de vessar llàgrimes davant la tragèdia que aquest menut ens ha posat, de forma dramàtica, en plens nassos d'un món injust.

  • ...lo que sigui!!![Ofensiu]
    cassigall blau | 16-09-2015

    ...andaque! treus el cap de sobte i sense previ avis!

    I ens omples un altra vegada de fantasia, noieta de 71 anyets...

    Tant de bo els joves fossin tant vells...i tots els vells fossim tant joves com tu.

    Feliç lo que sigui i lo que "sigui", sigui feliç(lo contestado no tiene que decir lo mismo que el titulo...i una m...!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

396 Comentaris

61298 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.