Serem sempre iguals

Puc viatjar per molts espais de la meva timidesa;
espais d'una consciència que no domino

( a vegades ),

inquieta per descobrir múltiples jos que desconec,
que ja sé que existeixen, i encara han d'aparèixer.

Sóc fill prodigi d'un jo perdut en altres dimensions del meu tarannà,
i busco i recerco un lloc adequat a les meves circumstàncies;
circumstàncies d'una vida meva que em té preocupat molt sovint,
en la manera de dir i de fer qui podré ser, i què no seré.

Tinc les paraules més enrevessades;
també tinc la paraula més dolça, la més tendra,
la que tohom vol sentir, dir, escriure o parlar,
i fins i tot, la que tothom vol plorar en els moments tristos.

Tinc totes les paraules que vull tenir,
però en el fons sé que no tinc res;
perquè sé segur de tu que em llegeixes,
que tens coses que jo no tindré mai,
i en la immensitat de la fondària serem iguals,
i és la més important de totes les coses :

la igualtat.