Sense saber-te estimat

Un relat de: solarin

Poc a poc
i sense pressa.
Mica en mica,
amb paciència.

Dolçament
en la memòria.
Tendrament
dins el meu cap.

Així et penso
sense que tu ho sàpigues.
Així t'estimo
sense saber-te estimat.

Segueixo esperant el dia
que em podràs estimar:
dolçament
en les paraules,
tendrament
al meu costat.

Comentaris

  • precios[Ofensiu]
    Nyanga | 20-10-2009

    Que bonic...
    i tendre...
    i dolç....
    m'has encisat.

    M'ha encantat. Però ara tinc les llagrimetes apunt, pq aquest tema segur que ens toca a més d'un ben a fons..

    Una abraçada nostàlgica,

  • MoLi | 07-11-2005

    Molt bonic, on molta gent -jo la primera- ens hi podem identificar. Tal i com ho expresses.

    Endavant!
    MoLi

  • Barret[Ofensiu]
    roda03 | 07-11-2005 | Valoració: 9

    Hola Solarin,
    Et torno a dir el mateix, m'has arribat potser per les coincidències de l'atzar, però m'hi sento molt identificat.
    Segueix escrivint et necessitem.
    Un brindis amb cava brut nature,
    Roda03

  • sense saber-te estimat...[Ofensiu]
    jacobè | 29-09-2005

    Sembla que m'hagis tret les paraules de la boca, les idees del meu cap, el sentir del meu cor.
    Amor tendre, dolç i sense presses, però fes-li saber, sigui en vers o amb un petó.

  • Llibre | 29-09-2005

    Un tendre poema d'amor no correspost... o silenciat.

    (I això durant la classe de Geografia no sé què ??? Déu n'hi do !!!)

    LLIBRE