Sense rancúnia (Tema: venjança)

Fet el silenci, el saló de la casa li sembla molt més gran que abans. Durant uns instants, les orelles li emeten un xiulet prim, quasi imperceptible. No se senten veïns ni cotxes, és l'avantatge de la zona alta. Nota una gota de sang relliscant-li pel dit índex de la mà esquerra mentre amb la dreta sosté l'arma provisional. El cos sense vida reposa a tocar de les seves sabates negres, noves de trinca.

-Sense rancúnia? -ha preguntat en Joel allargant-li la mà.
-Sense rancúnia -ha afirmat ell.

Just dir això ha donat mitja volta, ha pres de damunt la taula l'obre-cartes i li ha clavat al coll.
Sent la seva respiració reprenent un ritme més pausat, al temps que el cor deixa de pressionar la caixa toràcica i bat amb major suavitat. La cama dreta es posa a tremolar, li fa figa. Sua. Té la boca seca. El bassal vermell que sorgia del coll d'en Joel s'ha deturat, ara sí, és mort del tot. Mort del tot, una expressió força estranya, pot estar mort a mitges? Ja no és només un advocat, ara també és un assassí.
S'asseu al sofà, uns centímetres al costat del mort. Remordiments? Escruta la seva ment en ralentí i no els troba. Por? Por a perdre la llibertat que tant li ha costat guanyar, a perdre el benestar, el prestigi, els diners, el nom, els plaers que un per un ha anat assolint al llarg del temps. I divaga entre aquests pensaments, prestant cas omís al que queda d'en Joel, exsoci, examic, antic company d'universitat... El fet en sí és el que compta, les causes no importen una merda. Sense rancúnia, demanava el fill de puta amb el seu somriure de supèrbia... Li fot el principal client i no vol rancúnies! El rellotge clavat a la paret marca les 22:32. Té temps per prendre una copa del bon whisky vell del bar d'en Joel abans de netejar les petjades