SABER SUBSISTIR...

Un relat de: brins


La vaig conèixer quan es va oferir a fer-me la neteja del pis per un preu mòdic; vam arribar a un acord perquè la meva pensió podia permetre aquella despesa.

És menuda, de pell bruna, ulls esbiaixats, i cabells atzabeja, cada matí em fa les quatre coses estipulades i després anem a contemplar com juga la canalla i com parrupen els coloms. No m’explica gaires coses, és molt reservada, però a poc a poc he anat sabent que es guanyava la vida conreant la terra que el govern li havia cedit, que es va casar jove, i que va ser feliç fins que uns grups violents van començar a mossegar-li la pau. Va haver de fugir de l’Amèrica central a causa del perill que comportava viure prop d'uns miserables que tornaven de color cendra tot el que tocaven; el marit i un germà havien estat assassinats per no acceptar-los les exigències. Esfereïda pel vent que li havia desfullat la rosa de la vida, cercà nous horitzons amb els minsos estalvis que posseïa, s’enlairà com sageta que es perd enllà de l’aire, s’allunyà d’un horitzó plujós amb denses boires de nit. Més endavant, comprà els passatges dels fills i de la nora i s’instal•laren tots en una habitació fins que pogueren llogar un piset que consideraren un palau.

Malgrat que a mesura que passaven els dies anava coneixent el seu passat, intuïa que tenia algun secret, m’estranyava el seu desinterès vers els llibres, els arraconava dissimuladament i defugia qualsevol comentari de la premsa. Fa poc vaig descobrir el que ocultava, no sabia llegir ni escriure i no m’ho confessava perquè se n’avergonyia; temia que el seu analfabetisme em desagradés perquè Ignorava l’admiració que sentia vers la seva lluita contra la foscor de l'adversitat, el mèrit que li atorgava per haver gosat cercar camins de vida després de sentir l’olor agra de la maldat.

Ara, lluny de destrals que tallen venes i somnis, obre cada dia finestres per escoltar drings de llibertat, juga amb mi amb lletres de plata que aporten missatges.

Ara, la Surema ja sap llegir!

Comentaris

  • Colpidor...[Ofensiu]
    Romy Ros | 08-04-2020 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat. Una vida, la de la Surema, com la de qualsevol altra dona que ens rodegen tot sovint: jo he conegut a unes quantes com ella: es diuen Stella, Beauty, Lia... durant el temps que vaig estar col.laborant amb una entitat on feiem tallers de català per les que començaven. Algunes eren d'Amèrica del Sud i altres del Marroc i subsaharienes. Cada dona era una història de supervivència i de ganes d'aprendre. Va ser molt gratificant i més ho es ara, quan les trobo encara ara ens abracem. Amb aquest relat teu, m'has arribat al cor, m'han vingut els records a la memòria.
    T'envio una salutació molt càlida, brins!
    Romy Ros ;)

  • Montseblanc | 21-11-2019

    Potser m’hauria de quedar amb el final del teu relat, amb l’alegra noticia de que la Surema ja sap llegir. Però totes les lletres que ens has deixat abans són tan tristes, tan buides d’esperança, que no m’acaba de consolar el fet de que la teva protagonista ara ja pugui llegir. Tot el seu món, fet malbé; algunes de les persones que més estimava, mortes. I el més esfereïdor és que tot el que li va passar a ella continua passant, ella mateixa ho podrà llegir als diaris...
    Preciós relat ple de imatges bellament explicades i que a la vegada fan mal.

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-11-2019 | Valoració: 10

    Un relat que transmet sentiments i m’ ha agradat molt llegir

  • La senzillesa dels teus mots...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-11-2019 | Valoració: 10

    La senzillesa dels teus mots és una cosa que sempre m’ha agradat dels teus escrits. Sempre trobes les paraules justes per fer-ne d’una anècdota quotidiana, un relat ple de tendresa.
    Gràcies, Pilar!
    —Joan—

  • Una gran porta[Ofensiu]
    Materile | 19-11-2019 | Valoració: 10

    Que bonic i tendre que és el teu relat. Hi ha molts casos com aquest, però no una "senyora" com aquesta. És bonic sentir com flueixen els sentiments i la tendresa, i tu ho saps fer molt bé.
    M'ha agradat moltíssim!! Avui m'has regalat una nit més tranquil·la. La necessitava. Tinc molts problemes, però el més dur és tenir la meva mare a una residència i veure com cada dia té més problemes i no accepta estar-hi.
    Felicitats per aquesta porta que has obert a aquesta noia i per haver-nos delectat amb aquesta història tan ben escrita. Gràcies, Pilar!!
    Fins el proper mes! Una abraçada i molts petons!
    Materile (Maria Teresa Galan)

  • Que bonic[Ofensiu]
    Josep Ventura | 18-11-2019 | Valoració: 10


    ensenyar al que no sap i poder lligar lletres i formar paraules que obren finestres tancades dins dels llibres

  • Aprendre[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-11-2019 | Valoració: 10

    Aprendre a llegir per, entre altres coses, llegir el teu relat. Jo vaig estar cinc anys sense poder escriure, fruit de la meva malaltia ocular. Després, la informàtica adaptada m'ho va resoldre, i haig de reconèixer que va ser com tornar a néixer. Felicitats Pilar pel teu to sempre humà i creatiu. Una forta abraçada!

    Aleix

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 17-11-2019 | Valoració: 10

    Com m'ha agradat aquest relat tan tendre, que desprèn humanitat pels quatre costats.
    N'hi ha moltes d'històries així , però aquesta te un final feliç

  • Hola Brins[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-11-2019

    Moltes gràcies pel teu amable comentari que m'alegrat molt. Em dius que sóc com els bons vins i això m'és evident. Clar que, per a saber què és el teuladí, cal saber-ho o mirar-lo en el diccionari...
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Vergonya[Ofensiu]
    kefas | 17-11-2019


    No és cap secret que la millor arma per mantenir el poder és la ignorància dels dominats. Gràcies per recordar-ho amb la teva lluminosa tendresa habitual. I que la vergonya sempre està en el lloc equivocat.

  • Analfabestisme[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-11-2019 | Valoració: 10

    Es va oferir a fer-te la netejai a poc a poc la vas conèixer i així la vas ensenyar a llegir, cosa molt important, i tenir alguna cosa sobre la cultura. Saber llegir és important per a una persona que és analfabeta.
    Un relat que m'ha emocionat molt, per la situació que té sobre aquesta xica, que no sabia llegir.
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Mai és tard[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 15-11-2019

    Que bonic ensenyar a llegir a algú que en vol aprendre, Brins, i comprovar que mai és tard per fer-ho.
    Ha tingut una vida dura i cruel la Sulema, però em tan coratge segur que tirarà endavant.
    Bon curs relataire!

Valoració mitja: 10