sabent que...

uns pocs dels molts i bons motius que tens per escriure...

"...
Sabent
que no rimo ni en assonant
ni apamo mots amb mètrica
acurada,
que sóc brutalment sincer,
..."

I pobre de tu que ho deixis mai de fer!

Petonassos, artista.

PS. Veig que ha desaparegut la teva "biografia"... o és que n'estàs preparant una altra, encara més atractiva?

LLàstima que no tinguis emocionades a les nenes ( això és el que et penses). Però tens emocionadades algunes ..." AGÜELES " :-)
( quin panorama, nano !).
Un petonet. Pilar.
PD. Haviam si ens veiem el dijous 23, jo vaig de : "L'AGÜELA" dels rínxuls :-) així, em coneixeràs.

que aquests tipus de putades tan sols passen en les històries de ficció!

I... si mai sé la pàgina d'internet on està penjada, ja t'ho faré saber!

Fins viat!

- Perquè les meves mans, tot i saber que no sé cohesionar els mots, i que no tinc gens ni mica d'imaginació, s'entossudeixen a desobeir-me fent anar mot rere mot dins un full..? -va dir tota confusa entremirant-se les mans a contra llum-

- Mira preciosa - li respongueren d'entre les ombres- sense cap mà innocent que a la babalà ordenés paraules sense cap mena de sentit aparent, no podríem aprendre mai a expressar els sentiments dins un relat, no podríem aprendre a encaixar les paraules com les peces dels puzzles.. Que podríem arribar a escriure si les nostres mans no discrepessin de la nostra ment i, sense dubtar, apleguessin tots aquests mots dins un full?

Ai.. vols dir que les mans et juguen males passades? sento no poder-hi estar d'acord.. He llegit molts poemes teus.. i seguiré fent-ho! ^^ petonets!

serveixi de precedent, discreptar obertament d'aquest poema.....

apa, records

jajaj m'ha agradat aquest poema, m'ha fet gracia :P
La veritat... jo tampoc sé pk escric... suposo que a vegades va bé per ordenar els pensaments, per plasmar les sensacions, per poder-les transmetre o per poder-les recordar més endavant...
simplement, perquè hem descobert tota una altra manera de viure, escrivint el que ens passa pel cap, i pel cor, i per ves a saber on. Que no rima?? Que no lliga? Que no s'enten?? El que compta és que per tu els teus poemes estan plens de significat...
almenys a mi m'és ben igual si rimen o no, si l'altra gent els enten o no... l'únic que m'importa és que arribin a qui van dirigits (pk se que aquests si que el sabran entendre), i si l'única persona a qui estan dirigits és a mi mateixa.. sé que darrere de cada mot hi ha tot un món.. i ja soc feliç així, sabent que potser sóc l'única que en sap cada causa, cada conseqüència, cada camí...

I parlant d'això... gràcies pels teus comentaris, sobretot per l'últim, l'has clavat de ple!! Has interpretat el poema a la perfecció...
Fins i tot aquest matís de timidesa que hi has trobat, jo no me n'havia adonat que hi era... i saps què? tens tota la raó, pq aquell poema el vaig escriure d nit, al llit, kuan enkara no m'havia adormit.. li volia enviar.. pero no ho vaig fer. La timidesa?

PD: perdona per la parrafada... m'inspires! xD

i vius la poesia
la teva vida és pura poesia
ens sentim bé si ens la deixes compartir

que forma part de la teva única i irrepetible percepció de veure la vida,
que és una veu que crida de dins cap a enfora i de fora a endins i vol ser escoltada.

Sempre estem amb els tòpics de ser brillant, de destacar en alguna cosa per ser un triomfador i ser reconegut com a tal.

Hi ha res més bonic que fer una cosa només pel fet d'agradar-nos; perdre la noció del temps lliscant entre els versos, acaronant allò que no té forma concreta. Sentir-nos captius i lliures amb les sensacions que s'escampen com apassionats batecs, com roselles que onegen al ritme de tots els vents?

Com diu l'Àfrika molt poèticament "perquè ho fas de P.M".

Petonets!!!

jajajajaa!! Ostres, ara que ho dius... i que carai faig jo, també, escrivint poemes??? M'ha agradat això de:

"una mà nerviosa
que improvisa massa
ràpidament..."

A mi també em passa, escric moltes vegades tal com raja i després penso que si m'ho hagués treballat una mica més estaria molt millor...

PEtons!