Recordo una cuda de Maiden, i una explicació (mol barata ho he de dir xD) d'aquest poema. Va ser molt bonic compartir tants moments al teu costat eh, i ara a disfrutar d'una primavera que s presenta potes enlaire i que ens deixa uns arbres despullats a sota de casa -.-...


Cuida't gerard..

pd: tinc una foto que em recorda aquest poema xD

"No miris al terra,
els meus batecs
s'arrosseguen
per tocar-te."


Suposo que es d'un tema que ja hem parlat molt xD.. tot i que a vegades potser hem d'obtar per intentat tancar totes aquestes escletxes que t'obra el passat, bé mai se sap si realment s'acabaran mai de tancar..



petunets lleig! ^^ cuida't

turuturu..

Era un dimarts? si oi?..


"El plaer fa fe la paraula muda l'eternitat."


Sisi realment els teus poemes han guanyat molt a partir d'aquestes acotacions, son mes propers.. no se..


tu don ^^..


Merci...

Merci..

tanco la conta de Faike gerard, s'ha acabat relats xD bé total feia molt que estava morta..


No sé que dir-te en veritat... gràcies tunet!
Si aquestes plujes son les mes boniques..


És molt melancolic tornar a llegir aquests poemes ara ehh xD..


Aix.. un ptuneet! ;)

Sòniaa! aquest relat està força bé, descrius d'una manera molt detallada a les persones i això ajuda a que ens familiaritzem més amb el text.

Vigila amb les faltes i castellanismes!
lo, o l'ho (com ha anat apareixent dins l'escrit) no existeixen en català sinó que és el, i el tinc que famós --> és haig de, i bé algunes altres que ara no recordo.

"Havia tingut alguns embolics, però res de greu sempre fugia de la justícia, però no havia fet res de dolent aquell cop"

Aquesta frase no m'acaba de quadrar.. seria més haviat.. "Havia tingut alguns embolics, res greu tot i que sempre havia fuguit de la justícia, aquest cop però, no havia fet res dolent. " o alguna cosa així..

Però bé és força bo, a veure que passa al CAP II!

Petoneeets!

uoo un tema facinant, m'encanta aquest escrit!

m'ha agradat molt com has descrit l'entorn i la noieta d'onze anys.. .
jo putse per part meva potser hi hauria afegit més drama a tot això posant com realment es sentia la noia, perquè poses que s'esta a punt de desmaiar i tal però crec que amaga més dramatisme que una nena tan xicarrona per nadal s'estigui congelant, i busqui treball per alimentar la seva familia, i fins i tot estigui a punt de desmaiar-se i tot això...

però realment m'ha agradat molt, segueix escriviint !

ptunetsss!

si.. és molt difícil perdre qualsevol persona que t'envolta perquè tu estas feta de retallets d'elles, cada una té una part de tu i quan ens mix abandonen hem de fer grans esforços per kunservar intakte akesta part d'ell o ella que ens va infondre ben endins, perquè mai ens perdonariem si la perdessim dins l'oblit..

és preciós el fet de dedicar unes paraules a totes aquelles personetes que ens han "fet" i que per alguna cosa no han pogut acabar de teixir la seva vida al nostre costat..

jujuuu vaig a llegir més cosetes tevess!

p t u n i i i k s!

M'has deixat amb la intriga.. que li passa al pobre home, que no s'atura ni un moment a pensar que el seu present es pot modelaaar, fins que ja és massa tard?

S'ha de dir que m'encanta el rerefons que desprén el text.. Aquest impuls que tenim a fer les coses sense meditar-les abanss..

S'ha de dir que esta molt ben escriit! :P El final es kontundent i hi ha cada frasee..
"Davant el mirall que li clavava les veritats a la pell com si fossin agulles o vidres tallants."

L'única cosa que pot ser he trobat que mis falla, es la musicalitat de les dues o tres paraules del final , això de: "esquitxat de la sang del seu crani"

I cla que siii que has de dir el que t'agrada i el que no que sinó de que serveix que la gent llegeixi els teus escrits? Així millores dia a diaa.. ^^

Bua.. la PARADETA DE RELATS ERA VISIBLE? ens haurem de posar ullereess ehh.. Vam caminar per tota Barcelona buscant-la.. i res res..

Apa nuieta! vagi bé!

P t u n e t s s!

Petits retalls de vida que van esquinçant-te l'ànima i tu sols pots resignar-te a seguir-los..
M'ha agradat molt, hi han frases realment bones! Saps transmetre molt bé els fets..

Segueix publicant ehh.. ^^

Petunikuuus!

Bé.. també s'ha de dir que una mare també significa "sense llibertat" que a l'edat d'un/a adolescent és quan més t'apareix -i necessites- aquest concepte i aquest fet..

Com te l'estimes tu a la teva.. ^^

Petonets i segueix publicant ehh?

(Gràcies pel comentari!)

jajajajaj que bo! ^^ un poema molt moooolt originaal =P!! M'has fet passa una molt bona estona ^^

Petoneetss!! ^^

I jo la veia el sobre el llit, palpant els llençols amargs que l'envoltaven, ofegant aquell plor que, poc a poc, anava rossegant-li l'ànima. Però ell sense cap mena de remordiment, encenia aquell cigar que, algun dia - pensàvem - acabaria amb la vida d'aquell ésser abominable.

Has portat el relat amb molta agudesa... Crec que els relats "tristos" són els que et fan recapacitar sobre les coses, sobre el món sencer... Felicitats... =P

Petonss!!

- Perquè les meves mans, tot i saber que no sé cohesionar els mots, i que no tinc gens ni mica d'imaginació, s'entossudeixen a desobeir-me fent anar mot rere mot dins un full..? -va dir tota confusa entremirant-se les mans a contra llum-

- Mira preciosa - li respongueren d'entre les ombres- sense cap mà innocent que a la babalà ordenés paraules sense cap mena de sentit aparent, no podríem aprendre mai a expressar els sentiments dins un relat, no podríem aprendre a encaixar les paraules com les peces dels puzzles.. Que podríem arribar a escriure si les nostres mans no discrepessin de la nostra ment i, sense dubtar, apleguessin tots aquests mots dins un full?

Ai.. vols dir que les mans et juguen males passades? sento no poder-hi estar d'acord.. He llegit molts poemes teus.. i seguiré fent-ho! ^^ petonets!

Gerard ara vull un perquè! però ara mateix! com és que t'has oblidat d'ensenyar-me aquests escrits? perquè t'has oblidat, oi? ¬¬'' bé ara si que em sento realment fastiguejada sisi tunet si.. te m'hauràs de posar de genolls si vols que et torni a mirar a la cara xDD! (mira que soc dramàtica..) Ara que t'he de dir jo eh? que tens el do d'entortolligar paraules i crear aquesta musicalitat -que no em cansaré mai de dir- fa d'un vulgar escrit a una cosa brillant? pots deixar alguna cosa amb la qual algú -ja no necessariament jo..- pugui sobresortir d'entre la multitud que estas creant sota els teus peus? ¬¬'' (s'espera la resposta amb impaciència -jeje^^-)
Bé tunet ara ja no t'estimo que ho sàpigues.. xDD!!


Pd. M'has deixat sense paraules Tunet..

Gerard.. això ho tenies ben amagat entre els retalls de papers de sobre la taula? ¬¬'' No em crec que me l'hagis amagat tan i tan de temps.. d'on a sortit aquesta angelical coseta? sento confessar-te que m'ha encantaat i odio dir-te que no puc estar més gelosa.. pots fer el favor de compartir una micona? no et demanu massa ome.. una engruneta petita? necessito saber col·locar i trobar les paraules exactes cada moment, però tu resisteixes i segueixes sense compartir ehh.. xDD bé gerard que dir-te, es estrany i misteriós veure una prosa teva.. ahh i araaa ¬¬'' com no m'ensenyis amb detall totes les coses que crea el teu caparronet ens les veure'm ehh?

t'estimuu molt tunet..

P.d. Ah dir-te que com a lectora -deixo que em critiquis tot el que vulguis després d'això xDD- he trobat que ha estat massa "xocant" el fet que diguessis, pam! Ella va morir xDD -buaaa..- pro tot el text té aquella musicalitat tan teva que li crea aquelles ales que el fan volar tan alt.. ^^